tot el que tenim

bacores
bacores

És temps de bacores, al meyns en el bancal que té mon pare en Vistabella, un trosset de terra al costat de l’ermita i que supose deurà el seu nom a les impressionants vistes que es gaudeixen des d’allí ( no vull dir-ho massa fort, per si acàs algun promotor, polític/a sense escrúpuls em deixa sense vistes i… sense bacores)

En Vistabella, dic,  hi ha una figuera que enguany està obsequiant-nos en grans quantitats dels seus fruits. Pel que em diu mon pare, quan plou molt, i enguany ha sigut un any plovedor, la primera collita sol ser de figues molt grans, més conegudes com a bacores i, després són més xicotetes: les figues.
Avui, de nou, n’ha collit moltes i, ens ha donat una cistella plena; jo, al vore’n tantes li he dit: “Massa m’en dones, s’ens faran roins”. Al que ell m’ha respost: “No es queixes, i agàfa-la; ja voldrien molts tindre tot el que nosaltres tenim…”

No he tingut més remei que agafar-la i donar-li la raó.

I és que, al que es referia mon pare en ” tot el que nosaltres tenim” no és ni fortes sumes d’actius en el banc, ni grans extensions de terreyns per a recalificar, ni parceles per a edificar, ni amistats que ens facen pujar del no res fins al més alt com la bromera és, senzillament, un trosset de terra, aigua i ganes de cultivar-la.

Sempre que m’assente a taula, no deixe de reconèixer l’enorme privilegi que tinc de poder alimentar-me en productes autòctons, que no són pocs i, elaborats per part de la meva família (pare i germà). Feia temps que volia publicar un post en este sentit, avui, només m’ha calgut la frase de mon pare per a  animar-me definitivament a fer-ho realitat.

A continuació, part dels productes que delecte diariament, de producció pròpia i en aigua i bancals d’horta i de secà del meu poble, (i dic, part, perquè en falten molts més, tals com: Melons, sigrons, pèsols, carxofes, carabassetes de quaranta dies, pepinells, lletugues,barguinies, bresquilles,albercocs, prunes, faves,i un llarg etcètera …)

(Desafortunament, sabrem el que tenim quan ho deixem de tindre).

Valga este post en honor mon pare.

taronges de la sang
taronges de la sang
oli,ous,bajoquetes, pebrera roja, ceba
oli,ous,bajoquetes, pebrera roja, ceba
tomaca en conserva
tomaca en conserva
tomaca,llima,creïlles,alls,pebrera seca, atmela
tomaca,llima,creïlles,alls,pebrera seca, atmela
Anuncis

6 pensaments a “tot el que tenim”

  1. La veritat és que menjar-te productes que un mateix produeix és una veritable sensació de benestar. Jo sempre pose com exemple les tomaques. No és el mateix-per a res del món- menjar-te una tomaca del supermercat que una tomaca que has conreat tu mateix, autòctona. Jo vaig experimentar aquesta sensació un dia, ja fa anys amb el meu avi. Estavem al bancal i vam menjar tomaques de la tomaquera rentades amb aigua de la séquia. Mentres pegavem mossos em va dir: “ara que ja saps si rendix la faena pots anar a la tenda a comprar-ne”.
    Tal volta li va eixir una frasse un poc “cow-boy” (era així) però té més raó que un sant.

  2. Les tomaques de l’horta, per exemple, fan una olor impressionant; les que compres són inolores, i del gust ja no dic res. Passa el mateix amb les bresquilles, les prunes, etc…

    Molt bona la frasse del teu avi.

    Qué sort tenim, encara, de poder gaudir d’estos xicotets plaers que ens proporciona l’horta.

  3. Si, sembla que enguany es any de bacores. El pare de Pere també ens ho va dir el dissabte davant d’una font plena de bacores… mmm… i com m’agraden!
    Ai, i quanta raó teniu. Som uns afortunats, encara que, de vegades, ens coste vore.

  4. Àngels les has provat amb atmeles¿?¿ Estan boníssimes.

    Aixó sí, en compte no estiguen massa madures perquè poden tenir vissitants inesperats, per eixe motiu, jo, el que faig és obrir les figues o les bacores, (segons els cas), inspeccionar i rastrejar detingudament per a comprobar que estan sense inquilins, i després posar-li un o dos gallons d’atmela; després me les menge. Ummmm plaer de Deus.

    Ara també he de reconèixer una cosa, i és que tot i que les bacores són més vistoses i més boniques, a mi m’agraden més les figues xicotetes i ronyoses, estan més dolces.

  5. Si, Amparo, quina delicia…
    Per cert, jo inspeccione tooooota la fruita d’estiu.
    De fet, Pere diu que menjant em passe el rato “fent bassetes”… jejeje

  6. ei, la de dalt soc jo…
    Per cert, saps que deia la meua iaia quan començava a vorem remenar la fruita… jejeje… “xiqueta, no mires tant. Cada cuc un pet”… jejeje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s