despietat pais de les meravelles i la fi del món

………

Tanmateix, m’agradaria saber-ne més. De veritat.

– Be la cosa va així. En el fons de la teva consciència hi ha aquell nucli que és imperceptible per a tu mateix. En el meu cas, el nucli és la ciutat. Una ciutat per on passa un riu i que està envoltada per una alta muralla de maons. Cap de les persones de la ciutat en pot marxar. Només els unicorns en poder sortir i entrar. Els unicorns absorbeixen els egos dels habitants com el paper assecant i els porten a fora de la muralla. Així que la gent de la ciutat no té ego, no té jo. Jo visc a la ciutat, o així va la història. Aixó és l’ùnic que sé, ja que, de fet, no he vist res de tot aixó amb els meus propis ulls”

– Bé, certament és original, i tant.

……

Esta és una de les conversacions mantingudes en el llibre que, fa escassament 10 dies m’he acabat de llegir, (després de varis mesos, tot s’ha de dir): “Despietat pais de les meravelles i la fi del món” de Haruki Murakami; probablement la història més original,meravellosa i diferent llegida mai per mi. A mig camí entre una novel·la de detectius i una de ciència-ficció.

La novel·la consta de dos narracions en paral·lel (el despietat país de les meravelles, per una banda; i la fi del món, per l’altra) que convergeixen quan el protagonista ha de triar entre un dels dos mons.

Al despietat país de les meravelles, el protagonista és un desencriptador de dades, un càlcutec, que es veu atrapat entre un científic que experimentà amb el seu procés subconscient de processament de dades, i els semiòtecs (enfrontats als calcutecs i al sistema). Es tracta d’un món imperfecte i cruel, guiat per l’egoisme, la lluita pel poder, la vanitat, la violència, però un món de llibertat.

A la fi del món, el protagonista es troba atrapat en una ciutat, arrancat de la seva ombra (que simbolitzarà la ment, i per tant el passat, el patiment, etc). Mentre la seva ombra/ment estiga viva tindrà com a tasca la lectura de somnis vells a través d’uns cranis d’unicorn que es conserven a la biblioteca de la ciutat amb l’objectiu d’alliberar residus de la ment dels habitants de la ciutat. Este és un món perfecte, plàcid, on tot es sotmet al bé comú, harmoniós, immortal i etern, però un món sense consciència, sense records, sense possibilitat d’estimar, sense llibertat.

Una reflexió sobre la identitat i el subconscient.

Un llibre no recomanat per aquells que no s’atreveixquen amb les fantasies salvatges, al·lucinants, diferents i seductores.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s