A la recerca d’alguna activitat per ocupar les llargues vesprades de la tardor-hivern2010/primavera2011 i per tant, receptiva a tota informació o notícia referent a cursos de formació, no em passa desapercebuda la del passat 11 de juny al diari “El País” sobre la creació d’un nou màster per al curs acadèmic 2010/2011.
Un màster relacionat amb el paissatge, que segons els seus organitzadors, té com a pilars fonamentals l’ Història de l’art, l’escultura i el paissatge per una part i, l’arquitectura i l’urbanisme per l’altra.
Un nou màster que cal buscar el seu origen en les conseqüències de l’ùltim boom de la construcció a la nostra geografia, sobre tot, a la costa i als pobles del seu voltant; construccions ràpides i massives en forma de nombroses columnes d’adossats en l’alt de les muntanyes i, urbanitzacions impossibles i, en moltes ocasions il.legals, en els penyassegats.
Un màster que preten facilitar coneiximents i eines necessàries per a aconsseguir una qualitat ambiental i paissagística i també, una qualitat de vida als valencians.
Obert a alumnes procedents d’un ampli ventall de carreres com ara, geógrafs, arquitectes urbanistes, titulats en Belles Arts i Filosofia, historiadors de l’art, filòlegs i sociòlegs, els organitzadors del màster també haurien d’haver donat la possibilitat d’assistir al col.lectiu polític del nostres municipis, encara que només fora per a escoltar als especialistes en la matèria o, en el seu defecte, facilitar la matriculació als tècnics urbanístics municipals.
I, en este sentit, no estaria gens malament que els representants polítics del meu poble prengueren bona nota al respecte, (si saben o si volen) i en compte de malgastar tants diners públics en pleits urbanístics, els invertiren en matricular en este màster a algun tècnic urbanístic, per a que adquirira coneiximents i idees, per tal de restaurar, adequadament, l’impacte paissatgístic provocat en Les Saleres, i els seus voltants, i encontrara solucions, també adequades, per a fer d’este, un espai públic més armònic en el seu entorn mitjaçant vegetació i aplicacions amb pedra seca.
Esta, i no altra, hauria de ser l’opció més viable per a este entorn, ja que, a la vista de la gran quantitat de vivendes buides en stock pendents de vendre al llarg de la costa (més de 30.000 segons últimes xifres publicades el diumenge al diari Información), serà més que improbable que, ací, a Sella, se’n construeixquen i es logren vendre més d’una dotzena. Una dotzena de viviendes en un espai prepart per a construir-ne més d’un centenar, un espai que quedarà buit i desarrelat i que, només contribuirà a seguir fent de la de Sella, una imatge fracturada, deteriroda i antiestètica sense cap benefici per al poble.
de gènere 
Saps, al llarg del meu primer any al master moltes nits me’n he tornat a casa amb abatiment, pensant que que feia al master, que haurien d’estar allí els politics… tornava a escoltar discursos coneguts, escoltats en algun moment de la meua vida i pensava… com pot ser que estiga tan clar i ací encara la classe politica d’aquesta “nuestra comunidad” continuen fent el que fan…?
La resposta és ben clara: BUTXACADES, perquè sino, que ens ho expliquen. Els que de veres ho entenen tenen clares quines són les accions a seguir per a mantenir un paissatge en unes condicions òptimes, i els que els haurien d’escoltar i tenen el poder de realitzar accions que determinaran el futur d’aquest paissatge fan el què volen perquè també ho tenen ben clar; diners i més diners, bé siga en benefici propi com en molts casos o en un suposat benefici econòmic o fins i tot social per al poble què representen.
Benefici que com queda demostrat en el cas de Sella i en molts altres, és inexistent.
Àngels, els polítics de “esta nuestra comunidad” fan el que fan perquè els votants continuen votan-los, malgrat tot.
Kike, butxacades serà les que ens costarà a tots quan l’Ajuntament assumeixca el terraplé d’ahí darrere.