Penseu en algo que vos puga resultar senzill, per exemple encendre la llum, intentar que no se vos tanque una porta, mantindre una conversació amena amb algú, gaudir d’una amistad, o d’unes vacances d’estiu, el que se vos ocorriexca que es puga fer amb un mínim d’esforç. Doncs be, siga el que siga, sempre existeix una manera de fer-ho tot molt més complicat, aparatòs i desastrós.
Si la complexitat i simplicitat són dos extrems d’un mateix continu, jo ja duc prou temps penjada de l’extrem de la complexitat.
No hi ha dubte, quant alguna de les tasques anteriors, aparentment tan senzilles, passen per les meues mans, comence a retorçar-les, enrevesar-les i complicar-les de tal manera que sóc capaç de molestar, incomodar i fins i tot danyar a aquelles persones que més m’estime.
I, quan més intente desfer l’embroll, més ho complique, ignorant sempre on s’encontra el llímit.
de gènere 