66ºN

No recorde massa be el motiu de la meva passió per Islàndia, pot ser siga per la cantant Björk, de la qual sóc admiradora incondicional. El que és de cert és que des de fa més de quatre anys albergava la il.lusió de visitar este singular pais del nord.

Coincidint amb el fitxatge del barça de l’islandés Gudjohnsen, el diari El Pais, en la secció titulada “Crónicas de la vida” va publicar en agost de 2006 un interessant i extens reportatge sobre Islàndia escrit per John Carlin. Encara que em pareixia una utopia el viajar a esta illa, vaig guardar ( i continue conservant)el reportatge perquè a vegades les utopies resulten realitat.

Quatre anys després de la publicació d’este reportatge volava jo a la illa, i estes són les meves cròniques:

El passat 11 d’agost a les 21h un vol directe Alacant- Reikiavik em trasllada a Islàndia en només 4h 30m. Iceland Express enllaça estes dos ciutats cada dos dies.

Islàndia es troba a 66ºde latitud nord i el cercle polar àrtic quasi acarona el nord de l’illa. És una illa de grans dimensions, tan gran com Irlanda, que fou creada amb el magma expulsat pel badall ocasionat per la lenta separació de les plaques continentals americana i europea, però no permaneix unida a cap dels dos continents. Islàndia sura en mig de l’oceà Atlàntic, és un mon aillat. Un mon dins d’un mon.

Per a visitar l’illa.

• Es pot fer contratant un tot terreny com el de la foto i anant al teu aire. Esta opció la trien, sobre tot, gent jove amb ganes d’aventura i noves experiències.
• o be en autobús, la meva opció, contratant, des de qualsevol hotel on t’allotges, excursions  que et traslladen al llarg de tota l’illa. L’elecció d’estes excursions estarà en funció dels diners que et vullgues/pugues gastar i, del temps que dessitges emprar. Els preus oscilen entre les 3.200 corones (uns 20 €), unes dos hores i, els 35.000 corones (uns 220€), 24 hores. En estes excursions pots  vorer llacs, gran catarates, contemplar glaciars, presenciar gèisers, visitar el poblat del vikingos i el seu museu,alguna central geotèrmica, banyar-te en una laguna d’aigua calenta natural, i com no, pasejar pels tranquils carrers de Reikiavik.

La moneda és la corona islandesa, actualment i degut a la greu crisi que hi pateix el pais, s’ha devaluat un 50% del seu valor habitual. Si en el 2006 1 € equivalia a unes 85 corones, ara, en el 2010, 1 € equival a unes 153 corones, per tant un consell per a fer-te una idea aproximada del preu de les coses, sobre tot per aquells que han conegut la pesseta, és pensar en pessetes. Els preus estan pràcticament com a Espanya. (Be, un poquet més cars).

El clima, tot i estar al nord, Islàndia no és un pais extremadament gelat, al contrari, se’l coneix com “el Càlid pais del nord” i això és degut a les càlides corrents del Golf de Mèxic que banyen les seues costes. El seu clima és templat i les temperatures relativament elevades. La mitja anual en Reykiavik sol ser de 4,3ºC, oscilant entre els -0,5ºC de gener i els 15 d’agost. Durant els sis dies que vaig estar a l’illa, la temperatura va oscilar entre els 10ºC i 19ºC, una meravella al meyns per a mi que venia dels vora 40ºC de Sella. Unes botes de munytanya, uns pantalons llargs i un polartec impermeable és més que suficient per a no passar gens de fred. El sol eixia sobre les 4 de la matinada i es ponia a les 23 hores. Tot un luxe a l’estiu.

Els guèisers, és una de les poques paraules islandeses que s’han adoptat en els diferents idiomes, entre altres el nostre. Són com a volcans acuosos. Obertures en forma de cràters en mig de les muntnayes que expulsen amb força xorros d’aigua calenta a més de 100ºC i que, al contacte en la temperatura exterior, forma abundants boires de vapor d’aigua com si de fum es tractara. Impresionant. L’aigua que emana d’ells conté gran cantitat de sofre. Islàndia se la coneix també com la terra dels fums

Les cascades, en vaig visitar dos: Skógafoss i Gullfoss. Foss significa cascada.

Skógafoss, té 60 m d’altura i s’encontra a la costa sur de l’illa, imponent i al.lucinant són dos adjetius que perfectament califiquen a este cascada. Vaig tindre l’enorme sort que lluira el sol i poder fotografiar-la amb el raig de Sant Martí al seu costat. El soroll de l’aigua és impresionant. Conta la llegenda que Prasi el primer colonitzador de la regió, va amagar en tresor darrere de la catarata. Fa uns segles uns aventurers es van proposar rescartar-lo, però al intentar alçar el cofre, una de les anses es va trencar afonant-se el tresor en el fang sense possibilitat de recuperar-lo. L’ansa del cofre va ser utilitzada per a decorar una porta d’una esglèsia local i actualment es pot contemplar en un museu  que hi ha propet.

Gullfoss, significa cascada dorada, s’encontra també al sur, a només dos hores en cotxe de Reikiavik. La enorme força de l’aigua ha traçat el camí per on discórre. Un enorme badall en la roca fa d’este, una joia de paissatge. A principis de segle XX, quan encara no sabien res de l’energia geotèrmica, un projecte de construcció d’una estació hidroelèctrica la va fer perillar. Sigfrid, una dona que vivia just al costat d’esta catarata, va abortar este projecte amenaçant llevar-se la vida tirant-se des del som de la casaca, salvant així el salt d’aigua. Pocs anys després descubririen les aplicacions i beneficis de l’energia geotèrmica. Ara la casa de Sigfrid és un museu obert al públic. I una imatge d’ella obri el pas a la cascada

El poblat vikingo, molt a prop de la cascada Skógafoss s’encontra l’antic poblat, un conjunt de casetes separades entre elles a una distància d’uns pocs metres, en l’interior de les quals alberguen les diferents estancies pròpies d’una vivenda; en una d’elles la cuina, en l’altra les habitacions, en l’altra el menjador, altres per al ramat, altres per a fabricar les eines de treball i de lluita. El museu anexe alberga un vaixell de pesca i nombroses eines tals com roba i ams de pescar, bruixoles, pedres de lava per a les xarxes, ossos d’animals per a anclar-los al calçat per a caminar pel gel, cordes fetes de pèls de cua de cavall, etc…totes estes curiositats en les va explicar la simpatiquíssima Martina, una excel.lent guia.

La glacera, Myrdalsjökull, és una enorme muntanya de gel, que aparentment pareix de roca perquè està cuberta de pols negra producte de la lava. Pels badalls de la qual apareix el gel amb un potent color blau d’extraordinària belleza. Mai m’hagués imaginat una cosa igual. Als seus peus l’aigua del desgel baixa amb molta força arrastrant la lava que hi ha al seu llit donant-li un color negre i un aspecte insòlit per a mi. És on més fred vaig passar però no obstant això el polartec em va resguardar d’alló més be.

Bláa Lónid, la llacuna blava, vapor i gel  en un entorn de lava escarpat i gelat. Cap lloc revela millor les paradoxes d’Islàndia. Un llac d’aigua calenta salada (a uns 27ºC) i rica en diòxid de silici fan un plaer per als que s’endinsen en les seues aigues. Ja dic un goig ùnic. Uns 30€ inclouen el bus des de Reikiavik, des de l’hotel o pensió on t’allotges i, l’entrada a la llacuna blava, podent permanèixer en ella des de les 9 a les 21h.  Les instalacions i serveis prestats són espectaculars.

la ciutat i la seva gent, tranquila, segura, neta, moderna, genuïna, exemplar. És molt tranquila i no hi ha massa trànsit pel centre de la ciutat, i tot i que els vehicles són de gran potència no fan gens de soroll. Les bocines dels vehicles no sonen gaire gens. N’hi han molts que són elèctrics, i els carrers disposen de dispensadors per abastir-los d’energia elèctrica. Ciutat segura deia, i indicador d’això és la inexsistència de reixes a les finestres. Les finestres són grans ventanals que fins i tot no disposen ni de cortines per a permetre la màxima entrada de llum a les vivendes, només un xicotet quadradet al costat dels gran ventanals es poden obrir per a permetre ventilar les estàncies. Esta manca de cortines a les finestres en donen a entendre que la gent islandesa va a la seva i no l’importa que la miren des del carrer. És gent sense prejudicis. Neta, més que neta pulcra, cada 20 metres tens una paperera i els carrers estan aseats i adornats. Un plaer passejar per la ciutat. Una cosa que em va cridar molt l’atenció va ser una vorera d’un carrer en obres. Estaven colocan unes conduccions d’aigua calenta per a caldejar-les i fer-les més agradables a les seus ciudatans en l’hivern. Increible. Genuïna, perquè en ella no encontraràs comerços de cadenes multinacionals. Dissenys de roba, menjars,  restaurants, bars i cafeteries genuinament islandesos.

De compres, la targeta és la reina per a efectuar els pagaments de les teues compres. El mateix dona que pagues un café que una jaqueta, la targeta de plàstic és idònea. Islàndia atravessa també una greu crisi, i una de les mesures adoptades ha estat gravar el 25% el preu dels productes, ara be, els extrangers es lliuren d’este impost en compres superiors a 5.000 corones entregant junt al ticket de compra un full que el venedor t’entrega per a que en el Centre d’informació o en l’aeroport de Reikiakik es facen la devolució pertinent. El govern islandés considera que l’extranger no té per qué fer front a este impost. Molt interessant.

Menjar, és exquisit, per als amants del peix éste pot ser sense dubte el seu paradís. La industria pesquera és la base de l’economia islandesa, responsable del 75% de les seues exportacions.

Idioma, és un idioma molt complexe i minoritari, ja que només el parlen els prop de 300.000 islandesos que hi han a l’illa, però no obstant això el desig per part de tots ells de conservar-lo durant i al llarg dels segles és extraordinari, per eixe motiu l’aprenen i l’usen tots els habitants; este idioma el complementent, des dels primers anys d’escola, amb altres com amb un l’anglés, l’alemá, el francés i de vegades italià. Un excel.lent exemple que podien còpiar els nostre governants i per extensió, nosaltres els valencians. Admirable, si senyor!.

Islàndia  illa oblidada en mig de l’Oceà Atlàntic, fracturada que fins ara només apareixia als mitjans de comunicació pels seus els desastres naturals o per la greu crisi econòmica, és per a mi un pais modern malgrat tot, on els seus habitants amb la seva amabilitat i simpatia es fan gaudir més de la teua estància en l’illa.

Recomane visitar este pais sobretot abans que la moneda és valúe i torne al valor de fa uns anys.

I ara unes quantes fotos. Gaudiu d’elles tan com jo del viatge…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.