Tot i que és una escriptora consagrada, no coneixia res de la seva extensa obra. Una trentena de llibres publicats des de 1974, han coronat Patricia Highsmith com una escriptora de novel·la negra coneguda pels seus thrillers psicològics, que han tingut més de dues dotzenes d’adaptacions cinematogràfiques.
Els dos llibres que, durant este mes d’agost, m’he lleguit són precissament d’esta escriptora, Patricia Highsmith.
Però qui va ser Patricia Highsmith?
Va naixer a Texas el 19 de gener de 1921 i morí a Suïssa el 4 d’abril de 1985. Va ser criada primer per la seua àvia materna a la Ciutat de Nova York (un temps més tard la descrivia com el seu xicotet infern), i posteriorment per la seva mare i padrastre, els dos artistes comercials. Tenia una relació intensa i complicada amb la seva mare. Va ser la seva àvia qui la va ensenyar a llegir molt jove. Després P. Highsmith va fer un molt bon ús de l’extensa biblioteca de la seva mare i padrastre.
El 1942, es graduà a la Universitat Barnard, on va estudiar composició anglesa, teatre i conte.
La vida personal d’Highsmith va ser molt problemàtica; es descrivia com una alcohòlica que mai va gaudir d’una relació que durés més enllà d’uns pocs anys.Encara que la seva obra -22 novel·les i 8 llibres de contes- ha sigut molt aclamada, especialment a fora dels Estats Units, Highsmith preferia per a la seva vida personal, la intimitat privada. Va viure a Europa des de 1963 fins a la seva mort.
El talent de Mr. Ripley
La novel·la es centra en la relació entre Tom Ripley i Dickie Greenleaf, ric hereu d’una companyia naviliera que fixa la seva residència en un xicotet poble italià anomenat Mongibello. El pare de Dickie envia a Ripley per convèncer al seu fill que torne als Estats Units. Al final Ripley assassina a Dickie i es fa passar per ell per fer-se amb els seus diners.
Segons la crítica, es tracta d’una de les més brillants creacions literàries d’intriga del segle XX i el seu protagonista, Tom Ripley, aglutina psicosi, enveja, desig, un conjunt de sentiments que el converteixen en un personatge de comportament impredictible.
Extranys en un tren
La intriga d’esta novel·la està basada en la idea d’un crim sense mòbils, un crim perfecte: dos desconeguts acorden assassinar cadascun a l’enemic de l’altre, proporcionant-se així una coartada indestructible.Bruno: alcohòlic amb problemes edípics, homosexual latent viatja al mateix tren que Guy :ambiciós, treballador, adaptat. Comença a conversar i Bruno, demoníacament, força a l’altre a parlar, a descobrir el seu punt feble: Guy voldria vore’s lliure de la seva dona, que li va trair i que, pot ara obstaculitzar el seu prometedor futur. Bruno li proposa un pacte: ell matarà a la dona i Guy, després, al pare de Bruno, a qui aquest odia. Guy rebutja tan absurd pla i ho oblida, però no així Bruno, qui, una vegada complerta la seva part, reclama a l’horroritzat Guy que compleixca amb la seva.
Estranys (1950) en un tren ha estat adaptada per a la pantalla tres vegades, la més coneguda per Alfred Hitchcock el 1951.
Dos llibres molt recomanats per als amants de la novela negra, intriga i suspense.
de gènere 
A mi m’agrada prou la novel·la negra, i sempre em quede amb ganes de llegir-me “el talento de Mr. Ripley”, que està a la prestatgeria, però sempre me’l deixe per a després… “Extraños en un tren” em va agradar prou.
Hola Mequetrefe,
La veritat, és que no he llegit massa novela negra que digam, però estes dos m’han agradat prou,sobre tot El talento de Mr. RIpley. Si tens oportunitat i ganes, llig-te-la i ja ens diràs que et sembla..