comença setembre

Sempre em passa el mateix.

Quan inicie les vacances calen alguns dies per a poder allargar les hores de descans; és el rellotge biològic interior el culpable d’obrir-me els ulls abans de les set del matí, ara be, només ho aconsegueix durant els cinc o sis primers dies ja que, conforme el relax i la desconexió conquereixen cos i ment, el rellotge biològic perd protagonisme delegant-lo en les parpelles que són les responsables d’evitar el pas de la llum als ulls fins ja passades les nou.

Vacances…les d’enguany, han estat molt variades i prou diferents a anys passats, cosa que m’alegra realment; començaven a resultar-me  com “el dia de la marmota”: Sempre iguals. Només ha calgut modificar un poc l’agenda vacacional per a resultar més condidores però sobre tot, més interessants.

Però avui arriba el fi de l’oci i del descans.

El cos és molt savi, i este matí ja m’ha donat l’avís; encara no eren les set, els ulls se m’han esquinçat i les  cames, de manera automàtica, se m’han posat en marxa sense saber massa be on anar, finalment m’han conduit cap al balcó i els ulls han comprovat que encara estavem entre dos clarors.

Només alçar-me, una angoixa m’ha invadit el cor; un pes molt gran s’allotjat sobre la part esquerra superior del meu tòrax. Mentalment he intentat convèncer-me que tot i que s’acaba el descans he d’estar contenta doncs, tal i conforme la situació econòmica i laboral, poder acudir demà al treball és tota una fortuna. Així i tot la racionalitat d’esta reflexió no ha estat capaç de desposseir el sentiment d’angoixa del meu cos.

De sobte he pensat que un últim cafenet amb les amigues segurament desplaçaria l’angoixa del meu ser. Efectivament, amb les amigues  al voltant d’un cafenet i, unes plantes del mercat que m’he comprat han aconseguit deixar l’angoixa en el lloc de les vacances: Enrere.

Trasplantar-les en tests nous, abonar-les, cuidar-les i guadir d’elles fins que arribe el fred, serà tasca d’este fi d’estiu i entrada de la tardor. Tardor que està a la volta del cantó, on les hores de llum minven, les nits refresquen, l’ametla es plega, el poble es buida, es preparen les festes i de nou, ens quedem els de sempre.

Comença setembre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s