records

Gairebé a mitjans octubre, les altes temperatures m’obliguen encara a tenir balcons i finestres obertes, espais per on s’han infiltrat, durant tot l’estiu fins a dia d’avui, mosquits, mosques, vespes però, també el ventent, les veus del carrer, els crits dels menuts jugant per ell, els sorolls de les imparables màquines treballant,  i , des d’escassos vint dies, també, el bram d’un animalet que feia molt de temps que no sentía: Una burreta.

D’on vindrà eixe bram?. Qui tindrà una burreta?. Pel poble no és, però, es sent perfectament. M’asome al balcó, afine l’oïda, pareix que vinga dels bancals d’enfornt. Serà pel Terç?, o per l’Era del carro?

Dia rere dia, al voltant de les cinc o sis de la vesprada, escolte el seu bram, “hi-ho, hi-ho,hi-ho” un bram que de sobte m’activa la part  del meu cervell on estan dipositats tots els meus records, entre ells els de la meva infància.

Una infància, molt modesta, amb prou llimitacions, però feliç. Una infància amb pocs joguets, i molt de carrer i també, amb la burreta de “m’auelo” Ramon. Una burreta que bramava com la dels bancals d’enfront. Una burreta que ocupava la millor part de la casa: la quadra, l’estància més gran de la estreta i diminuta casa de “m’auelo”. Quadra situada a la part inferior i interior de la casa, cosa que obligava a la burreta a traspassar-la cada vegada que tenia que entrar o eixir d’ella. Amb un pessebre que es nodria de la palla que, pel carrer Bolillo li abocaven per un forat que penetrava i travessava, de dalt a baix, tota la casa, fins arribar a l’esmentat pessebre.

Carrers plens de bonyigos que deixaven caure els nombrosos matxos i burrets que vivien en el poble. Jo, corrent, amb una granera i un arreplegador per tal de recollir-los i donar-li-los a ma mare per a que abonara les plantes de davant del carrer. El Carrer de Fora,ple de plantes, sobretot geranis. Geranis de tots els colors: Rojos, roses, blancs, tots frondosos. La campanera, un arbret replet de flors blanques en forma de campana, plantada davant de ca “m’auelo” Ramon; i els arbres, al llarg de tot el Carrer de Fora, avui frondosos, però llavors menuts i encara sense ser capaços de generar ombra alguna. Tots, engalanant un carrer sense gaire cotxes; ple de xiquets amb rugles i xiquetes amb cordes de saltar; amb moltes plantes i arbres, burrets, matxos i aques, com la de “m’auelo” Salvador, blanca, forta, noble com si d’un cavall de carreres es tractara. O al meyns així la veia jo.

Altre temps, altra vida, el mateix carrer, els mateixos arbrers, diferent ombra, diferents plantes, diferents veïns. Ara ja no queden matxos, ni aques, ni tampoc burretes, però el bram de la burreta d’allà en front  m’ha dibuixat un somriure i m’ha fet recordar una època que pareixia oblidada.

Un bram, un record, i moltes imatges d’una època ja passada, tots han brollat de la meva ment com si no hagés passat el temps;  No obstant aixó, més de 40 anys han passat, i el bram d’una burreta torna a sonar.

Anuncis

9 pensaments a “records”

  1. ¿com es fa per escriure el que uno sent amb este text? no ho sé fer…sniff…snifff. Que tendressa m´agarra per dins ¡¡

  2. M’he imaginat ma casa amb la burreta, la planta baixa convertida en la quadra, la palla caent pel forat que va del bolillo fins a la primera planta (que no sé si encara serà el mateix que hi havia aleshores). Vos he imaginat corrent pel carrer…
    Ens has transmés perfectament el que sents.

  3. Que bonic Amparo. M’agrada escoltar histories, aquestes histories plenes d’emocions i sentiments… que fan que imagine el meu poble com ha sigut… i pensar en les coses que encara ens queden com els (poquets)xiquets corrent pel carrer, la gent gran asseguda a la fresca o l’olor a llenya cremant i el fum de les ximeneies a l’hivern.
    Gràcies Amparo per compartir-ho amb nosaltres.

  4. És que va ser molt curiós, el bram d’eixa burreta,(que per cert ja la tinc localitzada, ja sé de qui és :)) em va transportar a la meva infància i, acte seguit un cúmul d’imatges i records van inundar la meva ment.
    Sotano preguntes”¿com es fa per escriure el que uno sent amb este text?” no sé exactament, però probablement fent-ho amb el cor, que és el que, al cap i a la fi, ho mou tot.
    Laia,la quadra estava en l’ùltima estància de la part inferior de ta casa, crec que on ara teniu (o tenieu) la TV. Per cert coneixes als de damunt la burreta¿?¿
    Àngels, jo crec que estes històries formen part del seny d’un poble. Històries que estan ahí i de tant en tant cal recordar. També és molt important mirar avant, cap al futur, però sense oblidar mai d’on venim.

  5. Que bonic Amparo. I quines fotografies mes xules… trobe que m’assemble prou al Besavi Ramon… jejej!!!

  6. Saps? Sanchis Guarnerva dir:
    “Manca de futur tot present que negue el seu ahir,
    i sabent qué hem estat, sabrem millor qué som i qué podem ser”

    M’agrada molt aquesta frase…

  7. Sí, Miquel, sense dubte, tu eres qui més t’assembles a “l’auelo” Ramon. Eres igual de guapet que ell 😉 Jo el volia molt

    Àngels, desconeixia per complet eixa frase. A mi tambė m’agrada molt

  8. Seguixc els teus escrits,m`agrada molt llegirte.Quina sorpresa avui quan he vist la foto.L`auelo ,mon pare ,el meu germa, el teu, jo ,la burreta i fins i tot el GORDINI .Me emocionat molt i he recordat aquells dies de carrer, sol,mosquits i rialles.Miquel si que es sembla a l`auelo Ramon pero el que es cagat i pixat es mon pare.Gracies Amparo

  9. Exactament, Maite, la xiqueta de damunt la burreta eres tu, jo era un poc més xicoteta i segura estic que ma mare diria, referint-se a mi:”Ni pensar-ho, la xiqueta no puja a la burra!!!” :), Segur. Perquè si, com molt be dius, ton pare és cagat i pixat a l”auelo” Ramon”, ma mare, ho és a “l’auela” Teresa 🙂 Quin geni!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s