d’amor i melva

Les poques vegades que acudeix a un conegut gran magatzem per a realitzar alguna compra més extraordinària, acostume a passar per la secció de llibres i música i, sempre acabe adquirint algun exemplar per a llegir o per a escoltar.

L’ùtima adquisició foren dos llibres en català que, dit siga de pas, la literatura escrita en esta llengua ocupa un ridícul i minúscul espai del gran magatzem, comparat amb el que ocupa el de la llengua castellana. Tot i que n’hi han pocs, i la majoria d’ells són guies de mapes i exemplars per l’estil, sempre n’encontre algun que paga la pena. En esta ocasió han estat dos, un d’ells, “Set casos de sang i fetge i una història d’amor” un llibre d’una escriptora desconeguda fins ara per mi: Teresa Solana.

Com sempre acostume a fer, parlaré del llibre i també de la seva autora.

 

De l’autoraTeresa Solana, (Barcelona1962) és llicenciada en filososfia per la Universitat de Barcelona. La seva activitat professional ha estat centrada en el camp de a traducció literària. L’any 2006 es va donar a conèixer amb ” un crim imperfect” una obra amb la qual va obtenir el premi Brigada 21 de novel.la i el 2007 va publicar “Drecera al paradís”.  En abril d’este any, va guanyar el premi Crims de Tinta amb la seva novela “Negres Tempestes”, un premi que anualment atorga el departament d’Interior de la Generalitat amb una novel.la protagonitzada per una subinspectora dels Mossos d’Esquadra que investiga el crim d’un catedràtic d’Història.

 

Del llibre. Set casos de sang i fetge i una història d’amor”. Esta és una sinòpsis dels set relats.

1er,  titulat “Natura morta núm.41”: Una divertidíssima història que tracta de d’inexperts enxufats en el món de l’art del segle XX.

2on,  “Feina feta no fa estorb”: Un relat sobre maltractadors perversos amb final feliç per a la víctima.

3er,“la importància dels vincles familiars”: Conta les aventures d’uns fantasmes, que atemorits per uns possibles crims, es converteixen en detectius.

4, “el que compta és la intenció” : Narra la crònica d’un vampir que veu usurpada la seva identitat.

5é, “el primer assassí en sèrie de la (pre)història”: Un homo sapiens investiga el primer assassí en sèrie de la prehistòria

6é, “Districte V”: Els baixos fons del Districte -fa uns anys Barri Xino i hui el Raval-, no han canviat massa des del segle XIX i el de les putes continua éssent l’ofici més antic del món, però elles, assassines… mai!

7é , “Rosa d’abril”: La gran incògnita és saber que ens espera el segle XXI. Potser un assassí a l’espai?

El recull es tanca amb una macabra història d’amor que té com a escenari la sala d’autòpsies de l’Hospital Clínic de Barcelona. Una peculiar història que com diu l’autora, també es pot “morir d’amor”.

En conclusió, uns relats d’amor i melva, com col.loquialment es sol dir, que tracten sobre l’especulació immobiliària, la violència domèstica o els hàbits i costums  de la nostra societat.

Recomanable per a fer unes rises amb ell, però sobretot també perquè et fa pensar.

M’agrada molt esta escriptora.

 


Anuncis

2 pensaments a “d’amor i melva”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s