pendent d’un fil

El juliol passat, la mobilització mundial va ajudar a detindre la injusta sentència que  condemnava a Sakineh a ser lapidada. La indignació era tal que, els esforços diplomàtics van ser pocs per evitar la mort de Sakineh. Una persistent campanya i, milers i milers de firmes anònimes arreplegades al voltant de tot el mon va portar a Iran a abandonar la condemna de lapidació Sakineh i va aconseguir capturar l’atenció dels líders dels països amb influència sobre Iran.

És dijous 4 de novembre de 2010 , i Sakineh està encara viva, però Iran podria en qualsevol moment executar-la, ara be, el món està observant amb lupa a este pais.

Governs aliats a Iran i altres potencies internacionals, així com també les milers i milers de firmes anònimes arreplegades al voltant de tot el mon som l’ùltima esperança d’esta dona, tots dos podriem persuadir a Iran per a evitar l’execució de Sakineh.

En les últimes hores del dia d’avui, s’acumulen manifestacions dels principals mandataris internacionals per a tratar suprimir in extremis la pena a mort a esta dona. Per posar alguns exemples:

  • Nicolas Sakorzy asegura haver avisat a les autoritats iranianes que el diàleg amb França resultaria “interromput ipso facto” si s’arribaren a “tocar un sol pèl de Sakineh”.
  • Dilma Rousseff, la flamant presidenta de Brasil qualifica de “acte bàrbar” l’eventual execució de Sakineh, recorda que, personalment, té “una posició ben intransigent en qüestió de drets humans”, que en la diplomàcia “es traduirà com una opció clara”.
  • William Hague, ministre d’Exteriors britànic, al·legat que es tracta de “una pena bàrbara que danyaria la imatge d’Iran als ulls del món”
  • Federico Mayor Zaragoza, president de la Comissió Internacional contra la Pena de Mort, fa una crida a Iran “perquè no es duga a terme l’execució”

Segons Amnistia Internacional, Iran és el segon país del món, després de Xina, quant a nombre d’execucions. En 2008 van ser 346.

I tu, qué opines?

En nombroses ciutats estan celebrant-se, ara mateix, concentracions per a intentar salvar la vida a Sakineh, Sella és un poble xicotet i pot ser no done per a manifestacions d’este tipus, però també podem colaborar per a que esta dona continue amb vida. Si vols, és molt senzill, fes flick en la imatge de Sakineh (al lateral del blog) i firma, només t’ocuparà uns segons de la teva vida, la d’ella penja d’un fil, el de la forca.

AJUDEM-LA!!!

 

4 pensaments sobre “pendent d’un fil”

  1. Cal impedir sense cap contemplació la pena de mort arreu del món. Un estat no pot decidir quan moren o no els seus ciutadans, tant se’n fa el que hagen fet. Els estats han de trobar la manera de castigar amb la llei el que consideren infraccions -el que és “una infracció” o un acte incorrecte per a la llei de determinats països és un altre debat-,però mai s’han de pagar aquestes amb la vida o un càstig físic.
    Com bé dius al post hi ha països que estan fent pressió per què la lapidació no s’arribe a acomplir. Aquesta pressió farà efecte, no tinc cap dubte, però una vegada alliberen aquesta dona, s’haurien de prendre mesures i aplicar sancions. Açò no pot quedar així.

  2. És inconcebible que, països com Iran que, pretenen situar-se al capdavant de les potències mundials, (en el cas d’este pais amb el perillosíssim urani enriquit) continuen aplicant càstics obsolets, sobre tot contra les dones.
    Nosaltres, hem de solidarizar-nos i actuar, en la mesura de les nortes possibilitats, per a intentar que pràctiques tan abominables com la lapidació en concret, i la pena de mort en general, s’aboleixquen definitivament.

    Actuacions de solidaritat d’este tipus ens faran tindre alguna esperança en la raça humana.
    Gràcies, Mequetrefe.

  3. I el que no entenc és per que l´informació no arriba, eixe silenci…des de 3 de novermbre no hi ha cap notícia oficial…encara estarà viva?? com s´ha de trobar Shakineh???..és just l´espera… és bo aquest silenci??, és bo per que guanya força la pressió?? ó pel contrari eixe silenci vol apacigur les aigues??… No és just, gens just!!!!

  4. Rosa, jo pense que encara està viva. Hem de pensar això, i hem de fer tot el possible per a que així siga.

    A vegades, sobre tot quan viatge per ahí, pense que la sort de les dones la determina en gran mesura el lloc on naixes. Les dones nòrdiques, tan lliures, tan preparades, tan independents, tan iguals als homes, en canvi, les del sud, tan sometses, depenents i tan esclaves dels seus homes, pares, germans.

    No és just, clar que no, la situació d’esta dona i de milers i milers al voltant de tot el món.

    Hem de solidaritzar-nos amb ella, i amb elles, i també hem de reflexionar sobre com criem a les nostres filles i fills.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s