noves realitats, noves reflexions

Organitzades pel Departament de Serveis Socials i, co-financiades amb el 80% pel govern central a càrrec del “Fondo Estatal para el empleo y la sostenibilidad Local”(més conegut com el Plan E) i, amb el 20% per l’ajuntament de Xàbia, la setmana passada vam encetar les denominades: “Jornades sobre l’educació en la família”, unes jornades sobre la infància, l’adolescència i les noves realitats en els nuclis familiars.

Unes jornades que conten amb la participació de ponents de gran prestigi de distints punts de l’Estat Espanyol i, que sense dubte ens ajudaran a trobar respostes a preguntes com

• per què els adolescents no obeixen?
• la separació és el problema o la solució?
• Està en crisi la família?

a més, contaran també, amb tallers, exibicions de graffiti, break, BMX i concerts de hip-hop, tot, en un intent de reflexionar sobre les noves realitats existents. (tota la informació en este tríptic)

Concretament i pel que a mi respecta, abans-d’ahir, vaig tindre l’honor d’exercir de moderadora de la Xerrada que va impartir Enric Berenguer, psicòleg clínic, psicoanalísta de l’Associació Mundial del Psicoanalisi, supervisor de Centres de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Una ponència de la qual he fet este resum, que a continuació comparteix amb tots vosaltres:

Recent com estava la visita del Papa a Barcelona, Enric Berenguer va fer referència a ella en no poques ocasions, sent molt crític amb el missatge del Summe Pontífex sobre el futur de la família.

E. Berenguer, considera que el rebuig del Papa, al matrimoni homosexual i a l’existència de fills en els seu sí, més que ser un perill per a l’institució familiar, és pel contrari, un indici de supervivència d’esta institució, ja que fa d’esta, un nucli resistent a l’extermini o desaparició com a tal. Tots, d’alguna manera volen/volem tenir una família. Ara be que s’enten per família?.

El concepte de família ha canviat al llarg de la història. La primera gran crisi que hi va patir la família, va ser provocada precisament pel cristianisme. El decliu del model de família romana va vindre determinat pels canvis incorporats pels cristians. Alguns exemples d’estos canvis:

-pel que fa a l’autoritat, en la família romana la desempenyava exclusivament els pares; en la família cristiana, passen a ser els sacertods els que la controlen.

-Pel que fa a l’herència, els romans, al morir, la llegaven a la ciutat; amb els cristians, el llegat, passa directament a mans de l’esglèsia.

– Pel que fa a l’adopció, en les famílies romanes era una práctica habitual,  no obstant aixó els cristians la prohibeixen i, amb esta prohibició, els hospicis, s’omplin d’orfes.

La ciència i el sistema capitalista han estat també, dos fenòmens que han desestabilitzat la família; ambdos han introduit noves realitats que han donat lloc a un canvi de paradigma en la família. Una democratització i liberalització dels vincles, la incorporació de mètodes per a una planificació familiar, un augment de l’individualisme en els membres de la família, una major tolerància a la satisfacció de cadascun, fan cada vegada més difícil la pervivència estable dels vincles familliars en les formes marcades per certa tradició, ara be, que la família tal i com la coneguem varie i canvie, no significa la seva desaparició, sino una transformació en altres formes de família en consonància en els canvis de la societat.

El model de família nuclear, composta per pare mare i dos fills, poc a poc està deixant de ser el model. Altres formacions familiars diferents a la nuclear, famílies monoparentals amb o sense fills, famílies recompostes d’altres, famílies de membres homosexuales, entre altres, deixen de ser excepcions i de considerar-se rares, i passen a ser nuclis on la família té el seu futur assegurat.

Pel que fa a la continuïtat de la institució familiar, en tó irònic, Enric Berenguer tracta de tranquilitzar al Summe Pontífex enviant-li un missatge esperançador, doncs, lluny de estar a prop del seu extermini, n’apareixen, amb les noves realitats, de noves, que no fan més que sumar-se a les tradicionalment existents, amb l’objectiu d’assegurar a tots i cadascun dels individus un nucli familiar capaç de donar resposta a les seves necessitats.

Va finalitzar la seva xerrada il.lustrant casos pràctics de diverses famílies tractades pels equips de treball social a Barcelona, i va concloure dient que si be la família és una construcció que ha variat al llarg del temps en distintes societats, qui constituex la seva propia família és el propi individu.

No hi ha una resposta universal per al concepte de família.

Dir que l’acte va tindre lloc al saló d’actes de l’IES nº1 de Xàbia i que tant la meva presentació com la xerrada d’Enric Berernguer va ser impartida íntegrament en la nostra llengua, sense cap problema per part de ningú dels assistents.La Marina Alta, un altre món.