Fent zapping l’altra nit, unes imatges d’unes escultures em van fer parar (ara no recorde massa be quin canal de televisió) en un programa que difonia l’obra d’un escultor desconegut per a mi: Jaume Plensa.
Escultures amb forma de cara humana, de tamany impressionant, colocades en mig d’un camp; figures humanes colosals, formades per lletres de metall, ubicades en mig de grans parcs. Pantalles enormes, revestides de llum leds, transmitint imatges pregravades de cares de distintes persones amb somriures i, manant xorros d’aigua sobre una plaça pública, on la gent espera excitada ser banyada pel xorro d’aigua.
Dibuix, obra gràfica, escultura, videoinstalació, tècniques totes que ens van mostrar a un creador d’obres molt personal, amb les que busca el contacte amb l’espectador, convidant-lo a interactuar amb elles. Un creador amb al·lusions constants a les lletres, doncs és la literatura una de les seves principals font d’inspiració.
Però qui és Jaume Plensa? Jaume Plensa és un escultor català nascut a Barcelona en 1955. Va estudiar art a l’Escola de la Llotja de Barcelona i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.
Ha esta guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya en l’any 1997. El Nasher Sculpture Center de Dallas li va dedicar a principis de 2010 la primera exposició realitzada amb obres un artista viu, i el Museu Picasso d’Antíbol va oferir, este mateix any, una altra gran retrospectiva amb els seus millors dibuixos.
És autor, entre altres famoses instal·lacions, de la Crown Fountain’ del Parc del Mil·lenni de Chicago; la gegantesca escultura de formigó i marbre construïda sobre una mina de carbó escocesa; el Alma del Ebro, escultura exhibida en la Exposición Internacional de Zaragoza de 2008; nombroses obres exposades en els més importants museus del món, i fins i tot, en l’edifici més alt del món: la Torre Dubai, inaugurada durant 2010 en els Emirats Àrabs.
Però a més dels seus mèrits professionals, que no són pocs, el que més em va impactar d’este home va ser la seva faceta personal. Un home cult, bondadós, sensible, tranquil i assossegat, característiques personals molt inusuals en estos temps que corren, i que jo valore sobre cap altres.
Algunes obres en mèdia de Jaume Plensa
Precios ehhh????, jo vaig voler tornar a vore el repor a TVE a la carta…
http://www.rtve.es/alacarta/search.html?q=jaume+plensa#928677
Molt be Sotano, gràcies per facilitar el link del programa.
I, si, va ser en la 2 de TVE. No m’en recordava massa en be quin canal van emetre el reportatge de Jaume Plensa.
Ja dic, les seues obres són impactants, magnífiques, però ell com a persona és admirable, ho té tot, és senzill i pla, profund, inteligent, sensible, cult, innovador, i a més a més… guapíssim!, tot hi ha que dir-ho 🙂