qué passaria?

Saps qui és Eric Cantona?

Has sentit parlar de la seva proposta?

Eric Cantona és un ex-futbolista francès de 46 anys d’edat que en les últimes setmanes s’ha convertit en el nou oracle de la revolució que els francesos estan duent a terme al seu pais en contra de les mesures econòmiques.

Eric Cantona proposa una revolució coneguda com el moviment ‘StopBanque’

Però, en qué consisteix eixa proposta? Doncs ni més ni meyns que en col·lapsar el sistema, retirant els diners dels bancs, una proposta que, cada vegada més, va prenent més força a les xarxes socials i que, ja són més 14.000 persones les que es comprometen a retirar els seus diners el 7 de desembre.

Peró per qué fa esta proposta? Doncs per a protestar en contra de les retalls i les reformes de pensions a França, i perquè assegura que no es pot estar feliç amb la misèria que existeix avui dia.

Diu “Si totes aquestes persones que eixen amb pancartes al carrer retiraren els seus diners dels bancs, es produiria un col·lapse. Això sí seria una gran revolució”

Des de que em vaig assabentar d’esta proposta no he fet més que fer-me les següents preguntes i reflexions:

Preguntes com:

  • Qué passaria si el proper dimarts 7 de desembre secundàrem tots la convocatòria ciutadana de retirar els nostres diners dels bancs?
  • Seria esta proposta una bona mesura contra la crisi? o per contra la agravaria més?
  • Podrien les entitats bancàries atendre a totes les nostre peticions?
  • Podrien fer-nos entrega de tots els nostres estalvis quan nosaltres els demanàrem?
  • Amb esta proposta, podria arribar a generar-se la situació  d’Argentina coneguda amb el nom de corralito?

El corralito  va ser el terme emprat per un periodista per a definir la restricció de la lliure disposició de diners en efectiu de terminis fixos, comptes corrents i caixes d’estalvis imposada pel govern de Fernando de la Rúa en el mes de desembre de 2001.L’objectiu que es perseguia amb estes restriccions era evitar l’eixida de diners del sistema bancari, intentant evitar així una ona de pànic bancari i el col·lapse del sistema.

I, reflexions com:

  • Quan anem a una entitat bancària i li confiem els nostres estalvies, preguntem que fan amb ells?
  • Quins projectes es duen a terme amb ells?
  • On, en quina part del mon s’inverteixen?
  • Amb qui?
  • En qué?
  • Qui es beneficia d’ells?

Igual pot ser que jo a nivell personal estiga, i en manifeste en contra de certes actuacions, com per exemple urbanisme desmesurat o privatitzacions, etc… i resulta que sense adonar-me’n, l’entitat bancaria a la qual confie els meus estalvis estiga invertint en actuacions d’eixe tipus.

Traure els diners sense més no sé si seria una bona idea, però invertir-los en l’anomenda banca ètica podria ser la millor solució a partir d’ara?

Qué passaria?

 

5 pensaments sobre “qué passaria?”

  1. Abans que res, dir que Eric Cantona és per a mi el jugador més gran que hi ha hagut hui per hui, no pel seu nivell de joc, que va ser grandíssim, sinó per tenir caràcter i ser conseqüent amb tot allò que ha fet i tot allò que ha dit sempre, siga bo o dolent (cosa que, hui per hui,fa molt poca gent). Recomane moltíssim la pel·lícula “Buscando a Eric”, on ell és part protagonista.
    Quant als diners, els bancs no ténen els diners que ingressen tots el seus clients, simplement perquè el funcionament d’un banc més o menys és el següent:
    Tu, jo i altres molts tenim comptes corrents on ingressem els diners. Fins ací tot correcte. El que fa el banc és generar diners mitjançant diners ficticis: els interessos. Per tenir diners en un banc o tenir un préstec o una hipoteca o qualsevol producte bancari, tu, jo i altres molts paguem uns diners reals per un servici prestat que genera diners no reals. Eixe percentatge que has de pagar “està en l’aire”, no són diners fins que no es paguen. I d’aquestes operacions el banc trau diners per fer operacions més grans que, més o menys amb el mateix sistema generen beneficis que esdevenen diners de veres. Veritablement és més complicat que açò, però ve a ser més o menys així.
    Si una quantitat “x” de persones eixgeixen retirar alhora els diners que ténen als bancs, es produeix “el corralito” famós. És a dir: que no hi han diners (els de de veres, bitllets i monedes). A Espanya, per a que açò no passe, no me’n recorde qui- tal volta el Banc d’Espanya- assegura una quantitat de fins a 100.000 € per a cada compte corrent. O siga, teòricament, en Espanya,la protesta del meu benvolgut Cantona no tindria els mateixos efectes a nivell diguem “econòmic” que en França. El que si tindria és una fortíssima repercussió social que és el que jo crec que necessitem.
    Tot açò ho sé perqué l’altre dia a la Ràdio (ni la Ser, ni la Cope, ni Onda Cero, sino Ràdio 3) parlàren justament d’aquesta proposta.
    I quant on van a para els nostres estalvis quan els confiem a una determinada entitat bancària, tinc entés que quan acceptem tenir compte corrent i signem per què ens la donen, donem el nostre consentiment a l’entitat a realitzar una sèrie d’operacions. Els bancs que t’ofereixen una rendibilitat prou elevada per obrir un simple compte corrent (“tu otro banco y cada dia el de más gente” n’és un exemple) ho fan perquè “juguen fort” a les inversions i els ix prou bé, tot i ser arriscat (tothom va saber que els va afectar prou tot el merder aquest de la crisi), i aixó és el que fan amb el teu compte.

  2. Hola Mequetrefe,

    No sabia res del E.Cantona, ni com a jugador de futbol, ni com a actor. Dius d’ell que és conseqüent amb el que fa, és d’admirar, ja que eixa és una actitud molt difícil de vore avui en dia en la gran majoria de nosaltres. Faré per vore eixa peli que ens recomanes.

    Has explicat molt be tot el lío este dels bancs.
    Jo també sent Radio3, i precissament en esta emisora de ràdio és on vaig escoltar la iniciativa del Cantona. En un dels programes on es parlava d’este tema, van convidar a un directiu català de banca ètica i van explicar, de forma molt bàsica, que ocurriex quan una persona ingresa una quantitat de diners en una entitat bancària pugueren dir “convencional”.
    Venia a dir algo aixÍ:
    Quan una persona ingresa 100€ (per posar un exemple) en una entitat bancària, 98 d’ells (diners virtuals) els destinen per a especular amb ells, invertint-los en distintes operacions per a obtindre certa rendibilitat; amb altres 2€ restants (euros reals) són amb les que l’entitat opera diariament en les oficines
    Però la meva pregunta era, (i és) en quines operacions destina eixos diners virtuals???
    En Macro-Urbanizacions que s’han convertit en autèntics ciminteris buids¿?¿¿
    En participacions de Parcs Temàtics que han resultat un fiasco¿?¿
    En la construcció d’hospitals privats¿??¿
    ….¿?¿?¿

    Jo com a client de l’entitat bancària, a la qual confie els meus estalvis, no conec les operacions d’on provenen els interesos generats. Tal vegada si se m’informara, canviaria els meus estalvis d’entitat bancària, i seria la nova banca ètica l’entitat destinatària dels quals.

    No sé, és tot un tan complicat, però el que és de cert és que algo ha de canviar, perquè el que no és possible és que la Banca és la que més diners està rebent, la que més està beneficiant-se en esta crisi, però no obstant això, no es veu reflexat en la ciutadania. La ciutadania cada vegada està més afonada, perd els seus pisos, la seva faena, els seus negocis, i fins i tot, ara, la seva salud, tot per a sanejar a la Banca.

    És un tan paradògic,s’està intentant sanejar a la Banca a canvi d’enmalaltir a la ciutadania. És això correcte¿?¿¿

  3. No és gens correcte, però pel que sembla, no hi ha cap voluntat de canvar-ho. Un exemple.Espanya. Si no pots pagar la hipoteca del banc, aquest es queda amb ta casa i tu amb el deute. La casa ix a subhasta, i com a hores d’ara ningú vol comprar cases, el mateix banc l’adquireix per un 50% del seu valor mentres tu continues pagant la hipoteca si no vols anar a la càrcel. TRE-MEN-DO!. Una estafa legal!. Així no es pot alçar el cap en la vida!, perquè pugues tenir la casa o no, la continues pagant i se l’han quedada els que te la van vendre per la meitat del seu valor!.
    Als Estats Units, per exemple, si tu no pots pagar, el banc es queda la casa i cancel·la el deute.
    No estan donant cap explicació (els bancs) de què és el que estan fent per ajudar la ciutadania, que es qui els ha ajudat amb el diners de tots. Se’ns riuen a la cara.

  4. Els bancs són els “usureros” vestits de traje, i segons tinc entés, la usura és un delicte.

    Massa preguntes sense resposta, Amparo. No sé el que fan amb el nostres diners, pero jo ho repartiria de la següent manera, segons el banc o la caixa de què es tracte:
    – un 5% serien diners en efectiu per a donar als clients que ho demanen
    – un 15% serien inversions en obres “socials”
    – un 25% serien els sous dels treballadors
    – un altre 25% es dedicaria a inversions en altres negocis: la Borsa, construcció, indústria, fútbol…
    – i el 30% que queda seria el sou dels directius 😦

    En fi, que este repartiment és una xorrada, pero sí que podem preguntar i interessar-nos per les (poques) obres socials que fa la nostra entitat bancària, i si no ens agrada, doncs hi han moltes més…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s