l’abric de caterín; el conte de cap d’any

Alguns anys enrere la van dur al poble.

Va fer la primera aparició en “petit comité”, només davant unes quantes persones, era molt tímida i, li feia molta vergonya acudir als aconteciments públics. D’eixe primer encontre parlaren molt be d’ella i per eixe motiu, l’interés  per Caterín va anar creixent entre la població.

Superada en gran mesura la seva vergonya, Caterín va anar despullant-se d’eixa timidesa inicial que la paralitzava, i poc a poc, va anar fent acte de presència en més actes lúdic-festius del poble, tants! que, se la va considerar gaire indispensable en la majoria d’ells.

Ara, ja duu un parell d’anys que puja per l’estiu. La seva timidesa ja és aigua passada.

L’any passat, per estes festes, també va pujar i se la va considerar com la convidada de cap d’any. Anava casa per casa felicitant les festes i com que feia molt de fred la duien dins d’una capsa.  Enguany ha tornat a pujar però aquesta vegada a la plaça, com en estiu. Enguany volia estar entre tots en cap d’any. Ara be, una condició va proposar per a acudir: Que li proporcionaren un abric. Un abric per a resguardar-se del fred, la pluja o el vent, inclemències totes que, sense ser convidades, probablement acudirien també en cap d’any a la plaça.

Un abric? es van preguntar els encarregats d’organitzar la festa. Mai s’havia regalat un abric a ningú per participar en un aconteciment d’estos, com a molt algún paraigües per a la pluja i prou però, un abric?… I per qué no?es van quedar pensant. Era una proposta molt novedosa que calia estudiar amb deteniment.

Consultaren al poble, preguntaren preus a les millors tendes de confecció, demanaren presupostos a diferents sastres i finalment després de moltes cavilacions, acceptaren la sol.licitud de Caterín. Per majoria absoluta decidiren que Caterín enguany lluiria un abric. Però no qualsevol abric, seria un magnífic abric blanc!.

Presa la decisió, els habitants del poble van començar a oferir donacions per a que l’abric de Caterín fora realitat, i acte seguit els encarrergats de la festa es van posar ràpidament mans a l’obra; van avisar al sastre i van començar per prende mida a Caterín. Mes ample de baix per a tindre més capacitat de moviment, més estret de dalt per a que el cos anara més resguardat i calentet. “Molt en compte en la sisa de les mànigues”, li deien al sastre, “que no li aprete massa”…Una vegada fet el patró en les mides exactes el sastre se’n va anar al seu taller i, es va posar mans a l’obra.

L’expectació per part del poble era máxima. L’interés que despertava l’abric va desplaçar al de la propia Caterín. Conforme s’arrimaven els dies de la gran festa, la curiositat augmentava de la mateixa forma que les preguntes. Tots volien saber com seria eixe abric; de quina tela estaria confeccionat. Protegiria a Caterín del fred, de la pluja i del vent en cas necesari?? Podria Caterín anar en tirants o en màniga curta baix d’eixe abric? Tindria un bon coll per a no dur bufanda? Caldria dur guants o duria manoples cosides a les màniges? Seria impermeable a la pluja i resistent al vent? Estes i altres preguntes acaparaven  la curiositat dels habitants els dies previs de la festa.

L’abric va arribar dos dies abans de cap d’any. Calia fer-li algun retoc previ: Desambastar-lo, llevar-li flecos, colocar-li algun adornet nadalenc…, posar-lo a punt per a quant pujara Caterín.

Mentrestant, tots volien vore-lo, qualsevol excusa era bona per a assomar-se a la plaça i vore l’abric. La gent impresionada davant aquella meravella, no parava de parlar d’ell, en les tendes, en les forns, en els bars i pels carrers. Mai havien vist res igual.

I per fi arribà el gran dia, la gran nit. La nit de cap d’any.

Els encarregats de la festa convocaren al poble a les 9 de la nit per a rebre a Caterín i vore com li quedadva el fabulós abric. Tota la pobalció enfundada en els millors trajes, pentinada per l’ocasió, exposaren sobre el seus cosos les millors joies i avaloris que disposaven. Grans, menuts, del poble, vinguts de fora i fins i tot de l’extranger, tots estaven expectants per vore com li quedaria l’abric a Caterín.

I quan per fi, li colocaren l’abric, tots quedaren meravellats. Mànigues, cos, punys, coll, tot li quedava a la perfecció, i aleshores és quan Caterín va brillar més que mai. Mai en la vida Caterín va agradar tan a la població. La gent tota contenta, feliç li aplaudia, amb les palmes de les mans, també donant cops sobre les taules. Tots estaven tan complaguts i satisfets, que van omplir de felicitat i goig als encarregats de la festa.

Va ser una nit molt divertida, l’entusiasme de la gent es podia palpar, es contagiava a uns i a altres. Amb música, confetis, serpentines, cava i demés licors van acompanyar a Caterín i al seu abric fins a altes hores de la matinada.

Quedarà esta, com una (si no la millor) de les millors nit de cap d’any viscudes al poble.

I conte contat, conte acabat.

Qualsevol semblança amb la realitat, és pura coincidència… O no?

Siga com siga, serà el lector qui ho determinarà. Jo per la meva part, només em queda que donar le meva sincera ENHORABONA a la Comissió de Festes de Sella del 2011, pel gran esforç efectuat, i com no? per l’excel.lent resultat aconseguit.

FELIÇ ANY 2011 per a t@ts.

 

7 pensaments sobre “l’abric de caterín; el conte de cap d’any”

  1. ;-(( !!! No vaig vore caterín…però si vaig vore unes fotos de una xica amb un jersey fúcsia ;-D!!! que estava passant-ho genial !!! …millor que millor amb els seus quintos!!!!

    Ahir vaig tindre sort,encara estava i vaig coneixer l´abric de caterín …i els elogis al treball dels majorals d´enguany !!! Un èxit!!!

    …però mira que eres contista!!!

  2. Sóc nou en aquesta plataforma, i tot navegant navegant, he arribat fins al vostre Blog. No sabia on era el municipi de Sella i ho he buscat a internet i si no vaig errat està per les comarques d’alacant, vaig be?
    M’ha agradat el teu bloc i ens anirem seguint.
    Enhorabona i un Bon Any

  3. Ficció, realitat, qué més dóna? l’important és el que u vulga creure.
    Oriol, benvingut a este bloc. He enllaçat el teu bloc al lateral del meu

    Àngels, jo feia temps que no m’ho passava tan be. També és cert que no eix massa (més be gens jejejjje) però la de cap d’any va estar genial.

    Rousss!!, que no et vaig vore baix l’abric de caterín. Calla, calla que el jersei fucsia eixe em va donar bones vibracions a mi. I per cert, quines fotos has vist per ahí¿?¿?.
    Per cert dius que sóc una contista, jo més be diria una “romansera” ;), però,… i qué vols?? m’agrada 😉

    Hola sorro-contrapunt, tampoc sé qui eres però, benvingut, m’alegre que t’agrade el meu bloc. Contestant a la teva pregunta, dir-te que sí que vas be encaminat. Sella és un poblet de la comarca de La Marina Baixa. Té uns 600 habitants. Està situat cap al interior, a només una vintena de kilòmetres de la costa (Benidorm, La Vila Joiosa, són pobles costaners de referència). M’alegra també poder comprovar que el meu bloc serveixca per a donar a conèixer el meu poble. He visitat el teu bloc i també m’agradat així que a partir d’avui posaré la seva URL en la meva llista de blocs.

    Gràcies a t@ts pels vostres comentaris

  4. En efecte, la nit va ser fantàstica! Enhorabona als majorals per la idea i pel resultat.

    I sí, al final va resultar més interessant l’envoltori (l’abric) que el regal (Caterín). Tot i aixó, la Caterín estava molt bona… jeje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s