a la porta de casa

furgoneta del peix
furgoneta del peix

És dissabte, són les 9 del matí, i com que no treballe encara estic dins del llit, de sobte el “din don, din don, din don,…” nerviós i atrotinat del timbre m’avisa que la furgoneta del peix ja arribat i està baix al carrer, carregadeta de peix fresc esperant a les veïnes.

Són tres peixcaters, i venen des de Santa Pola, un home major és el que fa d’avisador,és a dir, és el que toca els timbres i ens desperta, i els altres dos, més jovenets condueixen la furgoneta i venen el peix. El peix és fresc, molt fresc. Avui els crancs encara es menejaven.

 

peix fresc
peix fresc

No havien vingut mai pel poble, i tampoc sé massa be el motiu. Al poble tenim peixcater de tota la vida que ve de dimarts a divendres. Jo, com treballe entre setmana i pel matí, no li puc comprar peix, aleshores si vull peix fresc em costa baixar els dissabtes al mercat de La Vila. El peix com la carn, no m’agrada comprar-los en grans superfícies. Els xicotets comerços em donen més confiança.

Ara, i des de fa un mes, m’estalvie els dissabtes pel matí un viatge a La Vila, doncs el peix el tinc a la porta de casa. Tot un goig.

M’agrada l’ambient que es forma al voltant de la furgoneta del peix. Les dones del Carrer de Fora són les primeres que acudeixen i les primeres que el compren. Poquet a poquet acudeixen les del Carrer Trinquet i fins i tot les del Raval. Les conversacions inicials versen sobre el peix, lo fresc que está, la varietat que duen, la forma de cuinar-lo de cadascuna, els beneficis que té per a salud,… després, les conversacions s’encaminen a vessants més personals, interessant-se les unes per les altres, i per l’estat de salud dels seus familiars. La gran majoria són persones ja prou majors…

Avui, he decidit agafar el mòvil i fer alguna foto. Al vore que estava fent fotos, totes s’han esvalotat. M’agrada l’ambient de poble, i per eixe motiu visc al poble i escric sobre ell, cosa que també m’agrada, i de cada dia més: Escriu-re, encara que ho faça de forma bastant simple.

aladrocs
aladrocs
agrets
agrets

Com a simples són els agrets, que m’encanten des de ben menuda (pot ser siga el germen del meu gust per la cuina japonesa) i per eixe motiu he comprat aladrocs, per a preparar els agrets.

De moment encara estan en vinagre i sal, demà els traure d’esta mescla i les ensorraré amb oli. Oli d’oliva, d’enguany, de Tafarmaig; amb uns granets d’alls del Racó i julivert tendre de l’horta regat amb aigua de la Font Major. Umm la boca se me fa ja aigua. Una autèntica delícia…

Avui, l’interessant  blog de Sophia Blasco publicava un post titulat “a la recerca de la felicitat”, i per a mi eixa felicitat no cal buscar-la molt lluny, la tinc ací, com el peix, a la porta de casa.

I és que, per a aconseguir la felicitat no cal voler el que no es té sino, voler el que es té.

12 pensaments sobre “a la porta de casa”

  1. M’agrada aquesta entrada tan positiva 🙂

    D’altra banda: no tenia ni idea de que la furgona del peix parava ací al carrer de fora els dissabtes! Aquest matí m’he alçat prompte, i la veritat és que he sentit avalot pel carrer, però no sé perquè he pensat en el venedor de formatge que venia fa temps. Li ho diré a mon pare, que potser tampoc ho sap, ja que hui ha anat a La Vila a comprar quatre peixets.

  2. Jo tampoc tenia ni idea que venia un peixcater… es com “el del formatget” (que els deia la meua iaia) que també venen a Sella els dissabtes des de Murcia… jeje…
    El proper dissabte m’apunte. Jo puje des de la Calle Proyecto… 😉

  3. Hola a les dos 🙂

    Laia, m’agrada que t’agrade l’entrada.
    I sí, ja li diré jo a ton pare que mentres puje el peixcater els dissabtes, si no vol, no cal baixar a La Vila.

    Àngels, t’aguarde la tanda per al dissabte 😉

  4. Molt bona l’ultima reflexio… hi ha que estimar el que es te per a ser feliç…. per cert el dissabte que ve anire a pegar vista!!

  5. jeje… allí ens vorem…
    Per cert, a quina hora ve? es que desde Proyecto no es sent el pito.

  6. Quina fortuna que teniu a casa!
    Enhorabona!
    Gràcies per compartir aquest goig que té la qualitat d’encomanar-se i per recomanar l’article.

  7. Xe, vaig a demanar comissió als peixcaters per la propaganda que estic fent-los, aixó o que m’incloguen en la seva plantilla: “Amparo, la que dòna la tanda” (o la llanda… :))

    El peixcater ve sobre les 9 del matí, i es sòl posar al cantonet de Reis.
    Ja vos done un toc 😉

  8. Xica, m’has fet ganes d’anar tots els dissabtes, estiga a Benidorm, estiga a Onil o estiga a Anglaterra. Hui és dissabte per cert, ja ens contaràs que has comprat hui…

  9. jajajjaja.

    Calla, calla hui he comprat de nou aladrocs, per a fer agrets, (fins que els avorrim :))
    emperador que té molt d’aliment, per al meu fill, que està molt flaquet,
    dorada i lubina per a fer-les torradetes que ens agraden molt
    Gambetes i arreglo per a fer fideuà, per a quan vinga Iris que li agrada barbaritats.

    🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s