El mercuri no va pujar dels 3 o 4 graus en tot el sant dia, el de sant Antoni, que encara que era dia 22 i ja n’havien passat cinc de la seva festivitat, nosaltres, els de Sella, li vàrem fer la festa el dissabte, els últims de tots, després dels de Relleu i els de Finestrat.
Un cel blau, sense cap boira deixava lluir un sol baixet i “esllavaçat”, però amb una llum potent que va fer el d’ahir, en un bon dia de cel.lebració de Sant Antoni, el del porquet, el de la cançò:
“Sant Antoni del porquet,
va fer un miracle a Sella,
va caure un xiquet al riu
i si no el trau ell, s’ofega”
Cançons i música en van haver tot el dia, la bandeta de Relleu s’en va ocupar d’aixó.
També va haver una gran brasilà al mig de la plaça per a generar calor, per a endolcir i alleujar les baixes temperatures.
Al porc el vaig vore convertit ja en rastreres de llangonises i de botifarres; de sobrasades, totes fetes per l’antic carnisser del poble, Pep “el carnisser” evidentment.
La matança no va tindre lloc a la plaça, al porc el van dur ja enllestit d’un altre lloc, afortunadament per a mi.
[De menuda n’he vist en nombroses ocasions, de matances, a l’antic “mataor”. Crec recordar que era el dijous el dia de la mantança. Des de ma casa es sentia perfectament els crits angoixants dels porcs, angoixants em pareixen ara, perqué abans no era conscient de tal sofriment. “nyic, nyic, nyic, nyic” eren els bramits dels porcs que es podein sentir també des de les aules de l’escola, ubicada molt a prop de l’antic “matador”. A mig dia només eixir d’escola ens anavem corrent al mataor a vore com Pep “el Carnisser” i José Miguel, devantal al pit, es feien amb els porcs, porcs que duein en un camionet des d’Alcoleja.
Devantals ensanguinats, botes d’aigua, i una olor a “socarrí” són els records d’aquells anys de matança al “mataor”.]
Sant Antoni i el seu porquet a la porta de l’esglèsia van ser testimonis muds durant tota la celebració del dissabte i se li podia entreveureu un lleuger somriure, un gest de satisfacció i goix de veure’s entre tots els veïns del poble i de pobles veïns.
Doncs no res, visca Sant Antoni i,… a l’any que ve més.
Enhorabona de nou a la Comissió d’enguany.
de gènere 
Primera festa que em perc. Aniré contant-les mentre vosaltres les aneu contant.
Recordo de la Festa de Sant Antoni, al meu poble, les coquetes beneïdes que tots els xiquets i xiquetes anavem a recollir a l’altar de Sant Antoni amb un animalet, jo feia més d’un viatge, ara amb un conill, ara amb un aneguet, … el capellà beneïa l’animalet i li donava una coqueta.
No pateixques Morning, entre tots anirem posan-te al dia. Jo des del blog i altres des del facebook (que jo no en tinc)
Sophia, tenim costums iguals, però de quin poble eres¿?¿?
Ara fan la festa més grossa, però encara canten lloes i fan coquetes.
Et deixo la web de la festa: http://www.santantonibenicarlo.com/valen.htm
Una abraçada!
De Benicarló¿?¿ No ho sabia.
Bueno he donat una ullada a la web que ens facilites i això són unes festes en tota regla.
Ací a Sella sempre s’ha celebrat Sant Antoni, però només de manera religiosa, fent misa i duent als animales per a la seva bendició.
Ara i des de l’any passat s’ha afegit a la religiosa una festa més popular, amb participació de tot el poble i de gent de pobles veïns com la que resumeix en el post.
Molt divertida, la veritat.
Fa molt de temps que no hi participo, estic segura que la festa d’ara deu ser ben diferent.
Aquestes festes són bones quan tothom hi participa.
Quin fretorro que vam passar, però… i lo be que ho vam passar…
Es de veres.
Jo Àngels, m’ho passe millor en estes festetes (Sant Antoni, paelles, sopars d’estius,…) que en les festes d’Octubre.
🙂
Jo també me l’he perduda, `però m’han dit que va estar molt bé. I també m’ho passe millor en estes festetes que en les d’Octubre, a l’altra serà…
Esta, per a mi, ha estat la primera.
L’any passat vaig ser jo la que me la vaig pedre, la festa de Sant Antoni, clar.