Marejada, marejada i boja en duu el ditxós bloc.
Des del divendres no sé quantes hores li hauré dedicat per a intentar endreçar-lo, i és que quan se me posa algo al cap, soc molt cabuda. He provat un sense fi de temes de presentació per tal de poder incloure els widgets amb tota la informació que tenia abans, sense massa èxit. Uns temes m’ho permeten, altres no. Els que no m’ho permeten directament els rebutge, i em quede només amb aquells que em deixen fer el que vull. El problema està en que estos últims que m’ho permetren, quan actualitze la pàgina unes quantes vegades, acaben també perdent informació. Total que el meu goig en un pou. I em sap molt greu i m’angoixe.
Per què m’afectarà açò tant?
I és que el bloc per a mi s’ha convertit en algo molt important. M’agrada molt escriure i és un lloc on puc fer-ho. És el lloc, i per eixe motiu l’intente cuidar i mimar.Si el bloc arribara a patir algun dany o contratemps greu, sobre tot les entrades, el disgut seria tremend. Des de fa algo més de 2 anys he publicat 260 entrades. Són moltes paraules i idees expresades i també moltes hores de dedicació, tot per amor a l’art(com es sol dir) però en este cas per amor a l’escriptura, que, encara que sé que no ho faig massa be, és una tasca que m’agrada. Gaudeix molt escrivint.
Escriure per a mi s’ha convertit en algo gaire imprescindible. Jo crec que el meu cervell es comunica millor amb les meves mans que amb la llengua. Perquè mentre escric puc corregir, escollir una per una les paraules i ningú m’interromp ni es desespera mentre les trobe.
M’agrada passar moltes estones a soles i l’escriptura per a mi s’ha convertit en un vici solitari. Escriure m’agrada, m’entreté,i em serveix també per a entendre’m a mi mateixa.
En fi, que espere que este siga el tema de presentació definitiu on puga continuar escrivint.
Tens molta raó, Amparo. Escriure és manifestar físicament el flux de la nostra consciència i dels nostres pensaments. També ho és parlar, però com que no acostumem a parlar a soles… (estaríem completament bojos! o, almenys la gent ho creuria així). I parlar quan hi ha gent davant és tota una altra cosa, perquè el contacte amb la gent ens determina molt i no sempre comuniquem el que realment volem dir, sobretot per qüestions de “decòrum”. Així doncs, escriure exigeix solitud, tranquil·litat i perseverança (260 entrades són moltes entrades!). Un factor, aquest últim, que a mi, per exemple, em manca.
Enhorabona pel bloc! I que en puguem llegir moltes més!
Normalment quan escrivim diem les coses que pensem ben pensades, ben mastegades. Podem corregir-les emprant una ferramenta que jo considere imprescindible: el temps. Quan una persona escriu no té en comptes la immediatesa que pot fer que s’enganye quan pronuncia un discurs o manifesta una opinió. Açò és senzillament genial. A mi em passa més o menys poaregut amb el meu bloc. Encara que el 99% del que conté són bobades, són les bobades que m’agraden i m’abelleix compartir. Quan vullga parlar d’assumptes diferents, canviaré el bloc o an faré un altre, però si que li he agafat carinyo.
Molt bé, Amparo, Nulla dies sine linea. (plinio)
Primer que res, demanar disculpes a tots els que em seguiu per les constants canvis de presentació que està patint este bloc des de fa uns dies. Quan pareix que ho tinc tot organitzat, passa una estona i se me perden la majoria dels RSS dels blocs amics que tinc enllaçats al lateral del bloc, motiu pel qual canvie una i una altra vegada de tema de presentació per a vore quin d’ells guarda els canvis i em permet allotjar tot els widtges que tenia des de sempre.
En segon lloc, moltes gràcies per comentar al meu bloc. Els vostres comentaris són un honor per a mi.
Continue molt disgustada amb l’evolució de la presentació d’este bloc…
Eiii, aço ja està quedante niquelat¡¡¡
Ja feia dies que no em deixava vorer el blog!!!! Com que no ho fas massa be????
Ja m’agradaria a mi…. no deixes mai d’escriurer!!!!
Què ho deu fer que tots acabem enganxats als nostres blocs? Vist des de fora sembla malaltís.
Niquelat…, 🙂
Miquel, tu sempre tens bones paraules per a mi, gràcies.
Oscar, no sé qui eres,però pot ser tingues raó.
Per cert, he visitat el teu blog, i a més de compartir llengua, plataforma wordpress, també cognom, Alemany.
Gràcies a tots per comentar al meu blog, blog que em duu boja ultimament…
Sóc un infiltrat 😛
Encara bo per a tu que compartim aquest cognom i no l’altre.
Ni que ho digues.Aixó d’Aznar queda un tant espés. 🙂