terra de pirates

El passat cap de setmana de Sant Josep, aprofitant el bon oratge, i també per què no dir-ho, les ganes de viatjar i canviar d’aires, ens enfilavem cap al Sur, a Las Negras, en el Cap de Gata, Almeria.

A només unes tres hores i mitja de cotxe des de Sella, las Negras és un poble enclavat en el Parc Natural del Cap de Gata-Níjar-, i es carateritza per haver estat terra de pirates, pels seus volcans coberts de flors, i també per les seus platges naturistes.

Eixe cap de setmana la costa volcànica estava bastant verda i coberta de flors, i una agradable temperatura, uns 19ºC,  et convidaven a passejar-la i a admirar les seus impresionants vistes que, més avall, vos mostraré.

Conta la llegenda que el poble de las Negras es va fundar després d’una tragèdia: Els homes de la població veïna de Sant Pere es van fer a la mar una mala nit i, mai més van tornar. Les dones, vídues dedicades només a l’agricultura, van vore la necessitat d’acostar-se a la resta de pobles per a subsistir. El nom del nou assentament va quedar condicionat pel particular color de les vestimentes de les seues fundadores, el negre, el color del dol.

I precissament a la Cala de Sant Pere, vam anar a peu des de Las Negras. Una Ruta de pirates enfila una àrida senda de cinc quilòmetres amenitzat amb diversos miradors naturals sobre el Mediterrani, dominant en el seu últim tram la platja i el castell de Sant Pere, alçat allà pel segle XVI per defensar l’única font natural d’aigua dolça del Cap de Gata.

Esguitada de nombroses i diminutes casetes de pedra, desapercebudes a primera vista, este enclau, el de la Cala de Sant Pere, ara  un dels ùltims emplaçaments hippies, va estar assetjat constantment pels corsaris. I és que, l’amagatall és perfecte: una font natural d’aigua dolça al costat de la platja, una caleta d’aigües tranquil·les i un incòmode accés per terra senzill de controlar, fan d’este reducte hippy uns dels últims assentaments de la costa Mediterrànea.

I com una imatge val més que mil paraules, a continuació vos mostre un recull d’imatges de Las Negras i la Cala de San Pedro així com també de les Salines de Cabo de Gata, dels seus extensos camps d’hivernacles, i de la localitat de Níjar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

6 pensaments sobre “terra de pirates”

  1. M’encanta eixa terra… dura, seca. Tan difil i viscuta alhora que quan la camine se me posa la pell de gallina.

  2. Molt bonica eixa terra, sí que és de veres. Un quasi desert, caletes encantadores, poblets de peixcadors…
    Aixó sí, en les fotos he vist més verd del que recordava.

  3. És una terra de contrastos on es barreja la verdor dels camps al mateix costat de la mar i la secor de les muntanyes que l’envolten.
    La verdor d’enguany era més intensa perquè havia plogut molt este hivern i havia prou vegetació, sobre tot margallons, una espècie de palmeres baixetes arran de terra com les que hi han per Xàbia i Dènia.

    La terra blanca i calcària s’enjuntava en la negra brillant i volcànica. Caminaves i veies la terra brillar supose que seria pels minerals. Vaig fer-li una foto però, no hi és percep la lluentor en la foto.

    Àngels, Morning a mi també em va agradar molt este paissatge, tan sec i dur però a la vegada tan agraït, ja que és capaç de albergar vegetació.

    Molt bonicos estos paratges,la veritat és que em recordava prou als d’ací. Recomane esta ruta per a una escapada de cap de setmana, sobretot en la primavera.

  4. Amparo, crec que ja t’ho he dit, llig-te “Campos de Nijar”. T’agradarà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s