Qué penses?

Hi han coses que no s’entenen.

No sé exactament quantes vegades hauré publicat post’s relacionats en este tema, tres, quatre,… ja dic no sé, hauria de fer un repàs als dos blogs que tinc i fer un recompte.

La questió és que per tots es sabut que La Banda, La Pilota, El Cor, La Rondalla, CAS, SeJazz , etc…són agrupacions que donen vida al poble. Banda, Rondalla i Cor deleiten al poble en Concerts al llarg de tot l’any: Per  Stª Cecília, per Nadal, per Primavera, en la Setmana Cultural, la processó de Festes… altres agrupacions com CAS en determinats moments de l’any ens fan gaudir d’interessants actuacions d’una magnífica qualitat. I qué dir de la Pilota¿??  doncs que és l’entreteniment de cap de setmana de molta gent del poble.

Música, en totes les seues vessants i Pilota, són hui per hui els únics recursos educatius, esportius i lúdics amb els que conten els poquets xiquets i xiquetes que queden al poble.

L’escola de Pilota i l’Escola de Música fan un llavor importantíssima, fonamental, ja dic són l’ùnica alternativa extraescolar a l’abast dels xiquets/tes del poble entre setmana, no obstant aixó el recolzament que reben de l’equip de govern del meu poble no està a l’altura de les circumstàncies. Jo crec que no saben, o no volen saber, la importància que tenen totsdos per al poble.

Gràcies a estes dos agrupacions hi ha VIDA entre setmana per als joves i xiquets del poble. Hui per hui el futur del poble no passa exclussivament pel número de cases projectades, el futur de Sella passa per cubrir les necessitats reals de la poca gent que hi vivim en ell,( en el cens aparèixem uns 640 persones però només ens serem unes 450 les que hi vivim tot l’any en Sella, de les quals, una cinquantena són menors de 18 anys).
Per acabar m’agradaria fer una comparació i unes preguntes?
La comparació: – Jo compararia la música i la pilota  a Sella com la llum o l’aigua en la vida de les persones que hi vivim en les societats del benestar, m’explique, ambdos són realitats que les donem per sentades i que, no ens imaginem sense elles, però…
(i ara les preguntes) -qué passaria si un dia per falta de suminstre ens faltara la llum, o l’aigua¿?¿, inconcebible, impenssable no¿?¿
-i,… si per falta de xiquets o/i pressupost ens quedarem sense música o sense pilota ¿?¿ Impensable també no¿?¿
En les últimes eleccions el partit socialista incluia en el seu programa electoral propostes educatives i esportives relacionades en la Música i la Pilota, per tal de revitalitzar i donar VIDA al poble, i a la gent que hi viu en ell, però desgraciadament no ha obtés el recolzament majoritari per part de la ciudatania de Sella
¿?Per què¿?¿
Qué ha fallat¿?
O és que, en realitat el que ens importa realment és un futur personal més enllà del futur colectiu del poble¿?
Anuncis

8 thoughts on “Qué penses?”

  1. Amparo dificil pregunta i mes complicada resposta, encara que als antecedents em remet perque quan el menjador depenia de que tots els pares apuntaren als seus xiquets per fer presió. Que va passar?
    Doncs que “si no em pica no em rasque”.

  2. Bona nit.
    Fent referència exclussivament al aspecte del menjador no acaba el tema ahí. Quan sorgix la “idea” del menjador, algú va fer unes gestions (tocant les portes adequades i entenent i exposant la problemàtica, les necessitats i les possibles alternatives).
    RESULTAT DE LES GESTIONS
    a.- Una empresa de abastiment a menjadors escolars oferix la aportació de una taula calenta i el abastiment dels menús que calguen (a partir de 6 ó 7)
    b.- Sol.licitant subvenció s´accedia als cuidadors necessaris per a tindre als xiquets cuidats i atesos
    c.- El preu era exactament igual que el que es cobra als menjadors dels col.legis de La Vila, La Ermita, o Alacant
    d.- El únic aspecte que es tenia que aportar era el lloc on s´establiria el dit menjador degudament acondicionat ¿qué vos pareix la caseta de entrada al “grupo”?

    ……..fins hui.

    Salut (i poble)

  3. Aixina és.
    Havia possibilitat real de menjador i el que era més important, havien xiquets en edad escolar, (prou més que ara),els pares dels quals el demandaven encaridament.

    Per què no es va dur endavant?
    De veres no ho puc entendre.

    El resultat de tota esta nefasta gestió municipal, va ser l’èxode del poble de més de 4 ó 5 famílies amb xiquets menuts que s’havien instalat a Sella pocs anys enrere. Este èxode va afectar negativament en la matrícula escolar, ja que es varen donar de baixa escolar uns 6 ó 7 xiquets, xifra que a simple vista no diu res, però que en un col.legi d’una trentena de xiquets va suposar una disminució d’entre un 15%-20% de matrícula escolar.

    Ens ho podiem permitir¿?¿ Jo que crec NO, aleshores, perquè no van fer números, però no per a comptar euros, no, sino per a comptar en quina situació anava a quedar-se el col.legi, i per extensió, el poble de Sella?

    Ja dic, hi han coses que no podré entendre mai

  4. Pel que fa als votants no és que interesse el futur personal, sino més aïna el “no-futur” personal de l’altre. És a dir, crec que té més importància votar en contra d’algú o alguns, i no a favor de programes i propostes. Una llàstima ser tan incapaços de ser objectius i deixar de banda qüestions personals o familiars.

    Pel que fa als governants, a alguns sí que els interessa el seu futur personal, de fet depén en certa manera d’on estan, pero més que aixó trobe que és una incapacitat per a interessar-se pel futur del poble.

  5. Referint-me a la darrera frase de Morning, quan el cas és que es acumul.latiu l´interés pel futur personal, les interessos personals i pecuniaris actuals i la incapacitat (o desgana) per a interessar-se pel futur del poble … “pos allà va”.

    On resta el “no-futur” del poble? Quí ho veu/vol voreu?

    El tío José Miguel dia: “Are you slipping?”

    Salut, i poble

  6. Recordo-me-ho quan ens veiem pel poble (sempre que no estiga “banyant el carrer” com esta vesprada), però “a grosso modo” la història es: El tio José Miguel “l´almasserer” (besavi de Josep i Martí) se´n va anar a fer “les Amèriques”. Una vegada allí (no me´n recorde de la ciutat on va anar, però del tipus de San Francisco, Chicago o símil) es va agenciar una bicicleta per moure´s per la ciutat. Un día, allà estava el bon home, en mig d´un encreuament de carrers i vies del tranvia i buscant cap on dirigir-se quan, de sobte, un tranvia s´arrimava cap al lloc on ell es trobava; el xaufer va fer sonar la campaneta que utilitzaven per a avisar de l´apropament del vehicle i, el tio Jose Miguel, pillant la bicicleta pel manillar encarant-la contra el tranvia i amb tò desafiant li va espetar la coneguda expressió al “tram-viari”. De tot allò, resta el famós “ariuslipin”.
    Bona nit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s