“…Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, entitat organitzadora de les Trobades: “Fem un cridament als valencians a plantar-se a dir que fins ací hem arribat”.
Però l’acomiadamanet tingué un contrapunt desagradable: l’alcalde electe de Relleu, Santiago Cantó, del PP, va impedir la lectura del manifiest preparat per les organitzadors, que reivindicava l’ensenyament en valencià i el paper social de la llengua. Quan el president de la Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de La Marina Baixa, Pere Ramon Zaragocí, es disponia a llegui-lo, Cantó va pujar a l’escenari i ho va impedir, arribant a amenaçar amb la intervenció de la Policia Local”.
Encara que la de dalt parega una notícia pròpia de l’època franquista, res més lluny de la realitat, és ni més ni meyns, que l’extracte de la notícia apareguda hui dia 5 de juny de 2011 al suplement Comunitat Valenciana del diari El País.
Els fets ocorregueren ahir en el transcurs de la Trobada d’Escoles d’Ensenyament en Valencià que van tindre com a seu el poble de Relleu, un poble de la Marina Baixa veí al meu, la població del qual és valenciano-parlant pràcticament en la seva totalitat, on la llengua materna del que va impedir que es lleguira el manifest és precissament, el valencià.
Ràbia, impotència, tristor, incomprensió, són un conjunt de sentiments que invadeixen el meu cos davant actuacions feixistes i totalitàries com la de l’alcalde de Relleu.Per què este auto odi a la nostra llengua, la de Santiago Cantó??Per què renegar de la que fou llengua dels nostres pares, i dels nostres avant-passats?Per què sóm nosaltres els valencians els primers que l’ataquem? Per què ens avergonyim d’ella¿?
Com volem que els no valenciano parlant usen el valencià si sóm precissament nosaltres els primers que l’ataquem fins la seva mort? No serà que amb estes actituts amaguem un complexe d’inferioritat?¿’¡
Un complex d’inferioritat, és un sentiment en el qual d’una manera o un altra una persona es sent de menor valor que els altres. Un sentiment en el que es tracta d’expressar superioritat cap als altres, i mostra i abusa de la seva autoritat sobre els més indefensos. Esta pot ser l’actuació que ahir el màxim representant de Relleu va donar en la cloenda de La Trobada.
Actes com estos no poden repetir-se, ni quedar-se impunes, són actes propis d’èpoques passades i que desgraciadmane sobrevolen de nou sobre tots els valencians de bé.
Ara més que mai la nostra llengua ens necessita: Usem-la, escrivim-la, lleguim-la, reivindiquem-la, Defensem-la. No ens avergonyim d’ella, és la nostra!!!
de gènere 
“Deia Nietzsche: ‘Hi han ànimes esclavitzades que agraïxen tant els favors rebuts que s’estrangulen amb la corda de la gratitud’.”
Jo, davant situacions com la de Relleu, només puc sentir Vergonya, molta vergonya.