I sempre intentant prendre amb humor la situació, perque si no… hi ha per estirar-se dels pels…
Ni que ho digues Àngels.
El món de l’economia no l’entenc massa, com tampoc entenc que es prioritze sanejar l’economia en detriment del ciudatà de a peu. A més de no entendre-ho, és molt injust.
Esta “viñeta” me la va passar una companyera de treball i em va fer molta gràcia, perque en tres imatges es reflexa perfectament la situació actual.
No sé, és una “viñeta” molt ingeniosa, per eixe motiu, la vaig penjar
Jo tampoc ho entenc massa, però el que veig em fa sentir molta decepció. Jo tinc una samarreta on apareix un banc d’un parc pintat de taronja i un home dibuixat dormint entre cartrons i posa “tu otro banco y cada día el de más gente”.
Sí, són frases i imatges ingenioses i amb un toc d’humor que no fan més que representar la situació tan delicada en la que viuen moltes persones.
Jo, en la meu treball, molt a sovint se me trenca el cor quan veig a les famílies que en poc meyns de dos anys han perdut faena, la casa, estalvis i alguns d’ells fins a la salut.
de gènere 
I sempre intentant prendre amb humor la situació, perque si no… hi ha per estirar-se dels pels…
Ni que ho digues Àngels.
El món de l’economia no l’entenc massa, com tampoc entenc que es prioritze sanejar l’economia en detriment del ciudatà de a peu. A més de no entendre-ho, és molt injust.
Esta “viñeta” me la va passar una companyera de treball i em va fer molta gràcia, perque en tres imatges es reflexa perfectament la situació actual.
No sé, és una “viñeta” molt ingeniosa, per eixe motiu, la vaig penjar
Jo tampoc ho entenc massa, però el que veig em fa sentir molta decepció. Jo tinc una samarreta on apareix un banc d’un parc pintat de taronja i un home dibuixat dormint entre cartrons i posa “tu otro banco y cada día el de más gente”.
Sí, són frases i imatges ingenioses i amb un toc d’humor que no fan més que representar la situació tan delicada en la que viuen moltes persones.
Jo, en la meu treball, molt a sovint se me trenca el cor quan veig a les famílies que en poc meyns de dos anys han perdut faena, la casa, estalvis i alguns d’ells fins a la salut.
És trist…