comença l’estiu

En esta part de la Terra on vivim, des del 22 de desembre, dia del solstici de l’hivern, (9 hores de dia i 15 hores de nit), el dia comença a allargar molt poc a poc fins arribar al dia d’avui, 21 de juny, dia del solstici d’estiu en el que podrem gaudir de 15 llargues i magnífiques hores de dia i només, 9 curtes de nit

Des del 22 de desembre, segon a segon, minut a minut el dia va fent-se més llarg en detriment de la nit, fins arribar a l’equinoci de primavera, el 21 de març, on les hores del dia són les mateixes que les hores de la nit, 12 i 12, (d’ahi la paraula equinoci, equi= igual, noci= nit). A partir de demà la progressió serà la contrària a la d’ahir, fins arribar al 23 de setembre, l’equinoci de la tardor.

Com podrem comprovar hi ha una relació directa entre les dates de les festes populars i estes dates singulars. Abans eren festes paganes celebrades des de temps primitius on es feien celebracions rituals amb l’encesa de fogueres. Posteriorment la religió catòlica les va adaptar: Nadal al solstici d’hivern, Sant Joan (fogueres) al solstici d’estiu, i també, Sant Josep (les Falles valencianes) a l’equinocci primaveral i les Mare de Déu a l’equinocci de tardor

Però bé, avuí 21 de juny, dia en el que oficialment, comença l’estiu, i a més de celebracions Santjoaneres, n’hi han altres, pot ser no tant conegudes que també es celebren. Una d’elles és el dia Internacional de la Música.

El Dia de la Música o Festa de la Música és una festa europea i internacional, que actualment es celebra en un centenar de països, cada 21 de juny, amb l’inici de l’estiu. Va ser Jack Lang, Ministre de Cultura francès, qui, el 1982, va celebrar-ne la primera edició a França.

la Festa de la Música és popular i gratuïta, i s’obri a tots els participants (amateurs o professionals) que vulguen participar.És l’aire lliure i ofereix la possibilitat a les grans institucions musicals (orquestres, òperes, cors, etc.) que eixquen dels seus llocs habituals de representació amb la possibilitat de crear contactes entre els centres de les ciutats i els barris, de proposar concerts als hospitals o a les presons, de desenvolupar trobades i intercanvis de joves músics i de nous talents.

També,avui, la Xarxa Interncaional de Conta contes aprofitant el començament de l’estiu, volen fer arribar una invitació a tot el món per a sumar-se en la seva cel.lebració de contar “Històries per canviar el món”.La proposta consisteix en convidar i convocar, este 21 de juny de 2011 i a partir d’ara, tots els 21 de juny de cada any, a totes les persones que vulguen sumar-se a contar històries: Contacontes, narradors espontanis, bibliotecaris, docents, pares, avis, joves i tots aquells que tinguen interès a fer-ho, perquè narren contes este dia en diferents llocs: escoles, biblioteques, col·legis, cases de família, places, parcs, centres culturals, sales teatrals.

Austràlia ha estat el primer pais en encetar esta celebració, a este pais s’afegit Estats Units, Regne Unit, Suiza, Brasil, Espanya, Argentina, India,… i un llarg etc.Més informació en historiasparacambiarelmundo

Per finalitzar, diré que, jo també tinc costum, quan arriba l’estiu (que pot coincidir o no en el 21 de juny, este any sí que ha coincidit) en obrir ma casa a unes convidades molt especials per a que passen l’estiu amb nosaltres. Elles ens serveixen com a aromatitzant i també com a relaxant en un bany. Molt a sovint l’usem en la cuina, per a preparar delicioses amanides o salses per a acompanyar els pepinells, i alguns plats de carn. A més a més també són capaços d’espantar-nos els mosquits,…a canvi, nosaltres, els oferim una posició solejada, els balcons, finestres i patis i les preparem els  millors testos amb un llit de terra fèrtil, permeable i humits, per a que la seva estància estiuenca siga d’allò més gratificant, i la nostra també.

Estes convidades són les alfàbegues.

I, ja per a donar pas el estiu jo també em sume a la proposta de contar un conte, en esta ocasió n’he triat un Jorge Bucay, extret del seu llibre “Contes per a pensar” titulat “Com creixer”. Un conte que ens fa pensar per què moltes vegades no podem creixer.

(M’he prés la llibertat substituir el nom de planta anomenat fresia que apareix en el conte per el de l’alfàbega)

COM CRÉIXER?

Un rei va anar al seu jardí i va descobrir que els seus arbres, arbustos i flors s’estaven morint. El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi.Tornant-se al Pi, ho va trobar caigut perquè no podia donar raïms com la Vinya. I la Vinya es moria perquè no podia florir com la Rosa.La Rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el Roure. Llavors va trobar una planta, una alfàbega, florint i més fresca que mai.
El rei va preguntar:
Com és que creixes saludable enmig d’aquest jardí mústic i ombrívol? No ho sé. Potser siga perquè sempre vaig suposar que quan em vas plantar, volies alfàbegues. Si hagueres volgut un Roure o una Rosa, els hauries plantat. En aquell moment em vaig dir: “Intentaré ser alfàbega de la millor manera que puga”. Ara és el teu torn. Estàs ací per contribuir amb la teva fragància. Simplement mirat a tu mateixa. No hi ha possibilitat que siguis una altra planta.
Pots gaudir i florir regant amb el teu propi amor per tu, o pots marcir-te en la teva pròpia condemna…

Sencillament, un conte preciós…

Anuncis

2 pensaments a “comença l’estiu”

  1. Hola Amparo,
    hui, Nit de Sant Joan, celebrem l’arribada de l’estiu amb un soparet de cabasset al carrer València (front casa d’Eva)… T’apuntes ???

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s