el jardí del carrer de fora

Des de fa uns cinc o sis anys, al carrer de fora i als seus voltants, és arribar els mesos d’estiu i amb ells, les molèsties. Ja ni me’n recorde que és un estiu tranquil. Retros picant els rastell del Trosset, els pitits dels dùmpers quan van marxa enrere (pit-pit-pit-pit-…) pales poant pedres arrancades de la muntanya i abocant-les al ferro dels remolques dels camions…

Primer va ser el desmonte per a la urba. Després els vials de la urba. La urba. Una urba convertida en només quatre vials plens de penyons i terra que any rere any van assolant-se de la penya. Un vials que van a cap lloc, com la urba.

Després va ser l’urbanització del primer tram del carrer de fora. Unes obres no exentes de polèmica per la pèsima gestió i construcció del carrer. Nombroses queixes, de fetes i desfetes. Al final, un carrer plé de pedaços i un jardí buit de plantes i vestit de gespa artificial.

Enguany li ha tocat a l’altre tram del carrer de fora. Estigues de vacances o no, a les huit ja t’has d’alçar, del contrari és impossible continuar al llit descansant. Només penses en que cada dia queda meyns per a acabar.Les màquines, el soroll, la pols es poden comprendre i, fent un gran esforç, aguantar, però el que va passar ahir per la vesprada, ja va anar molt lluny. A ùltima hora del matí, un operari i el tècnic de l’ajuntament es van acostar al carrer de fora i donaren unes instruccions als operaris. Per la vesprada abans de començar, els operaris ja van dir a les veïnes del carrer que el que anaven a fer era un tant radical, però que només acataven ordres. Anaven a arrancar el jardí del carrer de fora. No ens ho podiem creure, però només calia esperar i vorer com les màquines arrasaven totes les plantes del jardí del carrer de fora. Van deixar els arbres, encara que no sé com els afectarà esta maniobra perquè la majoria dels quals tenen totes les arrels a l’aire.

Indignació total, la de tots els veins (millor dit, la de quasi tots), també indignació per part de tota la gent que passava pel meu carrer. Per què? era precís fer tota esta destroça per a arreglar el carrer. Quina gent és esta, la que ordena arrancar d’una palada un jardí, i un tros de vida dels veins d’este carrer. Un jardí que segons els més vells del carrer, tenia més de 60 anys. Un jardí que ens ha vist creixer a la majoria dels que ací vivim. Un jardí amb el que m’he criat. Un jardí que va més enllà de les quatre plantes plantades, un jardí que durant tota la seva existència ha cumplit una llavor social, sobretot per a les veïnes, que amb els seus cuidados, poda, recs, han fet d’ell l’enveja de tot el poble.

Però ahir, dia 7 de juliol,  els que manen en el meu poble, sense demanar pareixer a ningú, sense escrúpuls, van acabar amb ell i amb un tros del sentiment dels veïns del carrer de fora. Sense escrúpuls de cap classe, així és com dirigeixen un poble. Un poble que per a més “inri”, no viuen en ell. Un poble que el tenen com a ùnica ferramenta per a obtindre, qui sap qué propòsits i negocis. Un poble que no amen. Un poble que només el volen per obtindre un manoll de vots i així continuar en les seus cadiretes directives uns, i altres poder guanyar un sou que de no ser d’esta forma, mai podria ser d’altra, per la seva incomptència i inutilitat.

Estic enfadada, dolguda, indignada, i asquejada.

Avui uns quats veins han anat a l’ajuntament a presentar queixa al respecte. La setmana que ve continuarem anant, fins que resposen el nostre jardí, el del carrer de fora, el del poble.

Demane també la vostra col.laboració.

Anuncis

11 pensaments a “el jardí del carrer de fora”

  1. El pitjor de tot és que no s’ha consultat ningú ni s’ha respectat res. Espere que tinga un explicació coherent, perquè no li’n trobe cap. És destrossar el que hi ha bonic per substituïr-ho amb “no se sap què”. No crec que siguen maneres, la veritat.

  2. Les queixes dels veins com s’han fet. Heu arreplegat signautres?
    Si, Amparo, una poca vergonya. Perque es, a més de guapet, un espai on la gent del carrer xarra, es reunixen, prenen la fresca… fan poble…

  3. Les queixes? Van anar uns veins del carrer a l’ajuntament a parlar amb l’alcaldessa, però no estava…, així que van deixar un escrit per a ella.
    Després sé que s’ha posat en contacte amb un d’ells i ha dit que intentaran que el jardí torne al seu lloc. Però ja li hem dit que no volem gespa (ni de plàstic, ni natural, que açò no és Escòcia) el volem tal i com el teniem abans.

  4. Sense paraules!!! …com sempre, actuació sense participació ciutadana. És la herència de la ausència de participació…¿no vos sona? ;)… Que llàstima!!!!

  5. Sincerament, ja estic fart de paraules, la veritat és que estc a punt de sucumbir amb el “sindrome de l’esclau”, pense que ja no és qüestió de participació o no,senzillament no hi ha un concepte de cultura, ni cap interés per el que significa poble o ciutat en l’actual manera de fer, sols tramitar presupostos amb les consegüents plus vàlues, que supose que revertiran en l’Ajuntament…supose, però que al remat desprestigen més el valor que li cal al poble, que sería fixar població, vendre imatge, però sobre allò que sempre pot vendre el món rural, tranquilitat i feines ben fetes.

    BE altre indignat, que té tots els dies el pit-pit.pit, dintre de casa, però tot siga per a qué dure el carrer uns mesos.

  6. Esta vesprada hi ha Ple a les 5,30, es extraordinari i no podem demanar explicacions, ni nosaltres, ni ningú que acodixca, pero…malgrat en posse pesà, sols hi ha un camí, dolorós, amb faena, desagrait, pero un cami…jo també crec que es vergonyós…pèro mai ens tenim que rendir, mai…quand vaig llegir açó “El mayor castigo para quienes no se interesan por la política es que serán gobernados por personas que sí se interesan” (Arnold J. Toynbee)”…ho vaig tindrer clar, mai en rendiré.

  7. Sí, Glòria, la política pot ser siga un camí, i com molt be dius en molt casos desagraït i dur però, crec que també en poden haver d’altres que, sense ser excloents, ajuden a vorer i fer les coses d’altra manera, un de les quals pot ser visibilitzar i dir allò que no ens pareix be, com en este cas la destroça del jardí del carrer de fora.

    Jo, podia haver vist la destroça, fer-me mala sang i haver callat però,no ha estat així, perquè si ningú dir res, si ningú ho trau a la llum, és com si no existira…

  8. No sé qui es Garrofera, però trobe que te molt molt trellat al seu comentari. Tots em oblidat d’alguna manera el concepte de poble (física i “políticament”).

    Hi ha que deixar un poc els “números” (= euros) en un segon pla i pensar un poc millor les actuacions i les seues conseqüències per al poble.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s