el jardí del carrer de fora

Des de fa uns cinc o sis anys, al carrer de fora i als seus voltants, és arribar els mesos d’estiu i amb ells, les molèsties. Ja ni me’n recorde que és un estiu tranquil. Retros picant els rastell del Trosset, els pitits dels dùmpers quan van marxa enrere (pit-pit-pit-pit-…) pales poant pedres arrancades de la muntanya i abocant-les al ferro dels remolques dels camions…

Primer va ser el desmonte per a la urba. Després els vials de la urba. La urba. Una urba convertida en només quatre vials plens de penyons i terra que any rere any van assolant-se de la penya. Un vials que van a cap lloc, com la urba.

Després va ser l’urbanització del primer tram del carrer de fora. Unes obres no exentes de polèmica per la pèsima gestió i construcció del carrer. Nombroses queixes, de fetes i desfetes. Al final, un carrer plé de pedaços i un jardí buit de plantes i vestit de gespa artificial.

Enguany li ha tocat a l’altre tram del carrer de fora. Estigues de vacances o no, a les huit ja t’has d’alçar, del contrari és impossible continuar al llit descansant. Només penses en que cada dia queda meyns per a acabar.Les màquines, el soroll, la pols es poden comprendre i, fent un gran esforç, aguantar, però el que va passar ahir per la vesprada, ja va anar molt lluny. A ùltima hora del matí, un operari i el tècnic de l’ajuntament es van acostar al carrer de fora i donaren unes instruccions als operaris. Per la vesprada abans de començar, els operaris ja van dir a les veïnes del carrer que el que anaven a fer era un tant radical, però que només acataven ordres. Anaven a arrancar el jardí del carrer de fora. No ens ho podiem creure, però només calia esperar i vorer com les màquines arrasaven totes les plantes del jardí del carrer de fora. Van deixar els arbres, encara que no sé com els afectarà esta maniobra perquè la majoria dels quals tenen totes les arrels a l’aire.

Indignació total, la de tots els veins (millor dit, la de quasi tots), també indignació per part de tota la gent que passava pel meu carrer. Per què? era precís fer tota esta destroça per a arreglar el carrer. Quina gent és esta, la que ordena arrancar d’una palada un jardí, i un tros de vida dels veins d’este carrer. Un jardí que segons els més vells del carrer, tenia més de 60 anys. Un jardí que ens ha vist creixer a la majoria dels que ací vivim. Un jardí amb el que m’he criat. Un jardí que va més enllà de les quatre plantes plantades, un jardí que durant tota la seva existència ha cumplit una llavor social, sobretot per a les veïnes, que amb els seus cuidados, poda, recs, han fet d’ell l’enveja de tot el poble.

Però ahir, dia 7 de juliol,  els que manen en el meu poble, sense demanar pareixer a ningú, sense escrúpuls, van acabar amb ell i amb un tros del sentiment dels veïns del carrer de fora. Sense escrúpuls de cap classe, així és com dirigeixen un poble. Un poble que per a més “inri”, no viuen en ell. Un poble que el tenen com a ùnica ferramenta per a obtindre, qui sap qué propòsits i negocis. Un poble que no amen. Un poble que només el volen per obtindre un manoll de vots i així continuar en les seus cadiretes directives uns, i altres poder guanyar un sou que de no ser d’esta forma, mai podria ser d’altra, per la seva incomptència i inutilitat.

Estic enfadada, dolguda, indignada, i asquejada.

Avui uns quats veins han anat a l’ajuntament a presentar queixa al respecte. La setmana que ve continuarem anant, fins que resposen el nostre jardí, el del carrer de fora, el del poble.

Demane també la vostra col.laboració.