Per a mig kilo de farina, calen tres gots i mig d’aigua i mig d’oli. Per a un kilo, set d’aigua i un d’oli.
Les d’enguany han estat les primeres; l’any passat vaig aprendre i en vaig fer en dos ocasions, però com no controlava massa be les quantitats dels ingredients, no en van eixir massa bones. Enguany per fi m’han eixit prou bones.El secret, jo crec que està en posar la mesura exacta d’aigua i oli.
Preparació de la pasta de coques escaldades, per a mig kilo de farina: En una casola, es posen a calfar les tres gots i mig d’aigua i el mig d’oli, i quan comença a bollir, s’apaga el foc i s’afegeix a la farina en un bol, platera o similar. En una cullera gran de fusta es remena la mescla fins que es queda una massa uniforme. (També es pot remenar amb les mans, però crema molt!).
Després van fent-se pilotetes de pasta (si la massa s’apega a les mans caldrà mullar-les en un poc d’oli ) i després van aplanant-se, be en el planell de les mans o be en una massa d’amassar.
Acte seguit s’afegeix una mescla en cru de prebrera roja i verda tallats a trocets menudets, tomaca ratllada, un pesic de sal per damunt, i un trosset de llangonisa, butifarra o melva, al mig de la coca. També es pot afegir tomaca fregida, cansaladeta a trocets i formatge ratllat. O també es pot coure la pasta a soles acompanyada d’algo d’embotit per damunt.
Quan estan preparades es posen al forn a uns 250ºC i es deixen coure durant uns vint minuts. Després només queda traure-les del forn, i… a menjar coques escaldades.
Bon profit.
Xe!!! que bò cuinera !!! ara em feia un trosset per no dir una sencera!!!!…i de que em sonaran a mi aquestes fotos 😉 !!!
Sí Rosa, són les que et vaig mostrar en el mòvil el diumenge en el xiringuito!
Ja et vaig dir que eren per a fer el pròxim post, 🙂
Pues sí Rosa, ara a estes altures m’he animat jo en la cuïna. Reconeix que la cuïna no ha estat el meu fort, però mira poc a poc vaig interessant-me sobre tot per la cuina tradicional, del tipus de coques escaldades, coques tapades, empanadilles (estes dos per a un pròxim post), així com també per menjars casolans típics del poble que fan els nostres majors i que si no aprenem a cuinar-los se n’aniran amb ells, com per exemple la borra, fasseures, arrosos, guisao de penques, i un llarg etcètera…, en fi, que ahí estic, a vorer com se me dona.
oh, que bo!
de xicoteta la meua iaia me les feia en tonyina. Ja de major… oh… me les feia a cosa feta… mmm!
Àngels, el pròxim post, “empanadilles”, DE TONYINA!!! 😉
Xé!, de bon matí i ja has fet que m’entre la fam!
A mí també m’agrada prou la cuina i de fet tenia pensat una entrada sobre aixó, pero pense que tens raó, hauríem d’ensenyar-nos eixos plats típics del poble, que si no els aprenem se n’aniran amb ells…
Es podria organitzar algun taller/curset sobre cuina típica de Sella, on les monitores foren dones (o homes) majors del poble que ens ensenayaren a tots aquells que volem aprendre i colaborar també, a que este tipus de cuina no es perda. I és que hi han tants plats (guisao de penques, guisao de bacallar, guisao de carabaça, borra, fasseures, tarongetes, arrós en carabaça, arrós en fessols i penques, etc…,etc…) que jo personalment, desconeix gaire per complet…
M’agrada la idea… si vols podriem parlar amb l’associació de amas de casa i ho organitzem.
Ho fem?
Val, les ho podem nomenar a vore que lis sembla!.
🙂
Se’m fa la boca aigua veient les fotos! Però crec que no tindria paciència per fer-les. I una cosa que gairebé m’agrada tant –o potser més. que imaginar-me les coques ja a punt de menjar és la descripció de la recepta, la riquesa de la llengua, que per als qui som del nord pot soanr una mica “exòtica”, però és tan bonica… Per cert, que són “melves”?
Mercé, la melva (les melves) és un peix blau de la família de la tonyina.
ummmm Amparo, a vorer si algun dia les tastem per esmorçar….!!
Per cert, ja et queda res per veure-mos. I vine tranquila perque açi esta tot en ordre…
Pedrooo!!! Qué alegria vore`t per ací.
Has vist que valenta¿?¿ jjejejejje, sé fer coques i tot!!! 🙂 M’he ensenyat a fer-les enguany.
Ja vos ens duré un dia per a esmorzar.
Fins a la setmana que ve, que ja se m’han acabat les vacances. 😦
espere que les coses continuen en ordre per ahí en agost.
Amparo, ja conec aquest peix, però no l’identificava amb un ingredient per a aquestes coques perquè em pensava que eren de terra endins, tot vegetal o carn.
Doh! I was domain name shopping at namecheap.
com and went to type in the domain name:
https://bolliwood.wordpress.com/2011/07/18/coques-escaldades/ and guess who already acquired it?
You did! haha j/k. I was about to buy this domain name but
realized it had been taken so I thought I’d come check it out. Great blog!