la meada

I amb la meada, tanque per este estiu les entrades de cuina.

Li la devia a Pere, doncs va ser ell qui, molt amablement me la va portar des de Lisboa: La meada. 🙂

Meada, és una paraula portuguesa, i la veritat és que en castellà, duu a un poc a confusió, però meada significa cabdell, (madeja en castella).

La primera vegada que vaig sentir parlar de la meada va ser en el blog de Pere, fa uns quants mesos, durant la seva estància en Lisboa.

Preparació de la meada 
Tot i que la borsa que contenia la meada facilitava una forma de preparació determinada, jo la vaig cuinar d’altra manera, doncs en eixe moment no tenia els ingredients que proposava la borsa.

Dir que la meada són una espècie de espaguetis, un poc més grossos que els que compre habitualment per ací, i que estan buits per dins, i com que van a manolls en forma de cabdells, supose que d’ahí el nom de meada en portugués.

Ingredients per a la pasta

  • una borsa de meada
  • un litre d’agua
  • una culleradeta de mantega
  • un got de llet
  • un pesic de sal
en una casola es posa a calfar l’aigua, la llet, la mantega, quan bull s’afegeix la meada i la sal i es deixa uns huit minuts, fins que la pasta queda al “dente” (un poc dureta, que no estiga massa feta, al meu gust)
Ingredients per al farcit o salsaeta.
  • 1/2 ceba
  • quatre tomques ratllades
  • 1 carrota
  • 1 albergínia
  • 1/4 de carn picada
  • 1 fulla de llorer
  • sal
  • sucre
  • orenga
  • una mesura d’oli d’oliva
Es talla la ceba i la carlota a trocets menudes, i es sofreix en una paella amb oli d’oliva, quan estan doradets, s’afegeix l’albergínia durants uns dos o tres minuts, després s’afegeix la carn picada i quan està tot ben fregit, s’afegeix la tomaca ratllada, a la que previament li hem tirat una culleraeta i mitja, de postre, de sucre i una de sal, una d’orenga i dos fulletes de llorer.
Es deixa uns quince minuts fins que la mescla quede meloseta.
Després es serveix junt a la pasta que hem preparat previament, i ja només queda que acompanyar la meada amb un bon vi de La Real, també obsequi de Pere.
Una combinació perfecta!
Bon profit!

2 pensaments sobre “la meada”

  1. Fotre!, gràcies per la dedicatòria, pero mirant el que has fet encara m’haguera agradat més haver-ho provat!!!
    😉

    Ah!, i no li ho digues a ningú, pero el vi és de la Foieta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s