Tot i que el ventet que corre és fresquet, les diferents estàncies de la casa encara retenen el calor del dia. Allargada en una hamaca al terrat, intente refrescar-me i també relaxar-me. Mire al cel, està ras. L’univers m’envolta i, em recorda quan insignificant i efímera que soc.
Esta nit he tornat a mirar el cel.
de gènere 
Tots hauriem de mirar el cel de tant en tant… per recordar que i com som davant l’inmensitat de la natura…
És que, mirant al cel, afages perspectiva i te n’adones que som no res, i damunt,.. ens destruim uns als altres.
Serem torpes?!
Fantàstic!
Important mirar el cel, pero difícil que tots ho vegen així.
Doncs, jo crec que, qui no ho veu és perquè no vol