espècies del mediterrani

El seu hàbitat ideal eren les regions càlides i seques. Les varietats silvestres habitaven en terrenys pedregosos (les zones de muntanya) però també, en el litoral. Les varietats de cultiu es plantaven en grans extensions i les podeim trobar en grans avingudes de les ciutats.

Eren molt freqüents al Pais Valencià, regió de Murcia, on es localitzaven les plantacions més extenses, però també se’n podien encontrar a les illes Balears, Catalunya i fins i tot, altres zones de la geografia espanyola.  Algunes espècies es van arribar  a cultivar en altres països de clima semblant com per exemple  Mèxic i Marroc.

Encara que podien suportar temperatures fins a -10 °C, eren molt sensibles a les gelades, però les altes temperatures eren perjudicials, sobretot, durant el període de floració.

Podeim estar referint-nos perfectament a una hipotètica extinció de les oliveres, una espècie típicament mediterrànea adaptada al clima de la nostra zona, però en este cas ens referim a una altra espècie també típicament mediterrània, la nostra caixa, la del meditarrani.

I és que després de 135 anys de vida, i d’haver superat amb èxit moltes gelades, ara,  en plena època de floració quan esperavem d’ella la seva millor collita, les altes temperatures de l’estiu han acabat en ella.

Altes temperatures provocades per la irresponsabilitat, imprudència i codícia d’aquells que tenien encomanda la important tasca de seguir cuidant d’esta espècie meditarrània, però que finalment han acabant desatenent i abandonant-la a la seva sort, a la seva mala sort.

Ara les seues deixalles se les rifaran entre els més grans i nosaltres ens haurem quedat sense l’ùnica espècie financiera del mediterrani.

Adeu benvolguda