FIB

Mai, com en l’actualitat, haviem (havia) estat tan pendents de l’evolució de la borsa, el seu comportament diari sacseja el funcionament dels països, i fa perillar l’estabilitat de la que pensaven era indestructible estructura del benestar.

Vivim en una època de vertigen. La búsqueda implacable de majors ingresos està conduint-nos a una desigualtat i ansietat sense precedents i la búsqueda demèncial de ganàncies ens amenaça a tots.

I és que, mai el progrès económic havia alcançat quotes tan elevades de riquea i benestar com en l’actualitat, però a pesar d’estos avanços, tampoc mai, s’havien registrat nivells d’inseguritat, incertidumbre i insatisfacció com els actuals.

Els articles d’economia dels diaris mai havien format part de les meus gustos literaris. El suplement dominical de fulles grogues de El País acabava sempre en la paperera sense ser lleguit. Però, influida tal vegada per esta situació d’incertidumbre de la que feia referència abans, des de fa un temps, alguns articles d’este suplement acaben també per formar part de la lectura del cap de setmana.

En este contexte, el passat diumenge, el diari El País publicava en este suplement de fulles grogues, un article força interessant, al meyns per a mi. Baix el sugestiu títol “La economía de la felicidad” Jeffrey D. Sachs, autor de l’article, diu que la búsqueda implacable de majors ingresos està conduint a una desigualtat i a una ansietat sense precedents. Diu també que el progrés econòmic és important perquè pot millorar notablement la qualitat de vida, però únicament si es persegueix junt a altres.

L’autor d’este article, conjuntamen amb altres experts, es va reunir este estiu en Thimphu, capital de Butan, per a analitzar l’experiència del pais. L’elecció d’este xicotet pais enclavat en l’Himalaia no ha estat a l’atzar sino perquè és l’únic en el món que usa una mesura diferent per a medir la riquea que genera el pais: El FIB (Felicitat Interior Bruta) una mesura on la riquea no es medix en diners sino, en felicitat i, perquè a més a més els habitants d’este pais es consideren els més feliços del món, per eixe motiu l’Assamblea General de Nacions Unides convidà als experts a que es reuniren en Butan a fi  d’examinar de quina manera les polítiques nacionals promouen la felicitat en les seues societats.

El FIB és un paràmetre alternatiu que persegueix l’objetiu del creixement econòmic, junt al creiximent en la cultura, la salut mental, la compasió i la comunitat, que al remat són aspectes que incideixen directament en la felicitat de les persones.

En la resta de països és el producte interior brut (PIB) la principal mesura per a medir la riquea que genera un país, una mesura monetària de la producció de bens i serveis finals d’un pais durant un any, i s’usa com a mesura del benestar material d’un pais.

De la reunió es van extraure unes conclusions, de les quals a mi m’agradaria destacar estes dos:

1.- No es deu denigrar el valor del progrés econòmic. El desenvolupament que alivia la pobrea és un pas vital per a fomentar la felicitat. Quan la gent té fam i careix de les necessitats bàsiques com aigua potable, atenció mèdica, educació i treball, pateix.

2.- La majoria dels països inverteixen per a medir el PIB però gasten molt poc per a identificar les causes de la mala salud, la caiguda de la confiança social i la degradació ambiental. Cal entendre estos factors per a actuar.

Conclouen dient que, sense dutbe s’ha de recolzar el creiximent econòmic i el desenvolupament, però únicament en un context més ample que promoga la sostenibilitat ambiental, els valors de la compasió i la honestitat, fonamentals per a generar la confiança social.

Hauriem de prendre nota del FIB d’este xicotet pais, tenim molt que aprendre d’ell.

2 pensaments sobre “FIB”

  1. A mi també em va pareixer molt interessant, no sé, són nous enfocaments que haurien de considerar i de tenir presents si volem sobreviure a esta crisi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s