El bloc de la lectora corrent publica avui un post molt curiós, que després de demanar-li permís, m’he pres la llibertat de copiar per tal de compartir-lo amb tots el que em seguiu.
Al principi no sabia massa be de qué anava açó, no entenia res, però de sobte he pogut desxifrar este conjunt de lletres i números “F4N74571C4” i a partir d’ahí no sé com ni de quina manera he pogut llegir-ho tot.
I voslatres, P0D3U LL3G1R 41X0?
4QU357 M15547G3 53RV31X P3R PR0V4R QU3 L4 N057R4 M3N7 35 F4N74571C4 1 P07 F3R C0535 M3R4V3LL0535! 1MPR35510N4N75! 4L C0M4NÇ4M3N7 P0753R 37 C0574, P3R0 4R4 L4 73V4 M3NT LL3G31X 4U70M471C4M3NT, 53N53 N1 74N 50L5 P3N54R-H1! NOM35 UN5 QU4NT5 P0D3N LL3G1R 41X0. 3NG4NX4-H0 4L 73U MUR 51 H0 P075 LL3G1R.
NO VO5 S3MBL4 F4N74571C !!?? 4 M1 MOLT!!!
Per a saber més, vos aconselle vos passeu pel bloc de la lectora corrent. Vos agradarà, és molt interessant.
de gènere 
Hola Amparo,
a mi també em va semblar molt curiós quan em van enviar un correu així xifrat. I també está el de les paraules que han escrit amb les lletres desordenades i automaticament podem llegir-les com si res.
Sí que és fantàstic, sí. M’ha agradat molt. El correu eixe amb les lletres desordenades de què parla Clareta també l’havia vist i també em va sorprendre i agradar.
És cert que la nostra ment pot fer moltes coses, perque al final tot es codifica de manera abstracta. Veiem formes que identifiquem com a sons, pero en veritat és una cosa artificial, un “conveni”. Com a exemple tenim les diferents escriptiures: occidental, japonesa, jeroglífics… que al final codifiquen missatges i significats per mitjà d’uns sìmbols que, al remat, la nostra ment intrepretarà.
Jo de vegades he pensat en coses paregudes, sobre tot relacionat amb les matemàtiques. De cóm som capaços d’entendre uns conceptes en principi molt “metafísics” i que després ens resulten tan normals. De fet, este estiu ho he pensat un poc més, mentre li donava lliçó de matemàtiques a un xiquet de 6é de primària, quan veia cóm resolia els problemes, dubtant si havia de multiplicar, sumar o dividir, quan en veritat era una cosa tan senzilla…
Clareta, quan temps sense “voret” per ací, un plaer, com sempre. A que està xulo?.
I, parlant de matemàtiques, Morning, a mi lo que em té alucinada es una successió de números màgica: la successió de Fibonacci, que amaga misteris sorprenents sobre les matemàtiques i la natura.
Xe, ja sé quin va ser el pròxim post.