elecció de camins

La crisi i les mesures que s’adopten són, cada vegada més, tema de conversació habitual en distints escenaris de la meva vida diària. Tal vegada per la meva professió que, per desgràcia em permet constatar diariament els desastrosos efectes de la crisi, tal vegada  pel desassossego que em produeix vore a la gent que la pateix en extrem, o potser per la impotència de no poder arribar a totes les seues necessitats, tal vegada dic, m’interessa lleguir articles i vore pel.lícules relacionades en el món de l’economia, sobre tot els que tracten d’explicar-la. La crisi em refereix.

Sobre l’origen han hagut bastants referències, entre elles una pel.lícula titulada INSIDE JOB , un documental que vaig vore per TV farà cosa de 10 dies (el recomane). Este documental, dirigit per Charles Ferguson, va rebre el  Premi Óscar Millor Documental en 2011 en el Festival de Cannes de 2010 i  tracta sobre la crisi financera de 2008. Presenta investigacions i entrevistes amb financers, polítics, periodistes i acadèmics. Dedica la seva introducció a la crisi financera a Islàndia de 2008 i 2009, continua amb l’exposició de les causes de crisi mundial i acaba amb un diagnòstic de la situació actual.

Diverses són les mesures que estan adoptant-se en els distints països afectats, però no obstant aixó un denominador comú comparteixen totes: els rescats financiers i les  retallades de la despesa del govern en programes socials.Però tanta austeritat no pareix que siga la solució a este trencaclosques, l’atur pareix incontrolable, debilitant a marxes forçades la cohesió social, fonamental per a evitar el temut esclat social.

Però, i si les mesures que estan adoptant-se en l’Eurozona en compte de conduir-nos a la solució, ens allunya cada vegada més d’ella?.

El País publica huí un artícle sobre el camí que Islàndia ha pres per a eixir de la crisi, un camí totalment distint al que hem emprés els països de l’Eurozona,   Islàndia, el  camí que no vam pendre  (també recomane la seva lectura), i és que mentre tots els altres països rescataven als banquers i obligaven als ciutadans a pagar el preu, Islàndia va deixar que els bancs s’arruinaren i,  va ampliar la seva xarxa de seguretat social, d’esta forma Islàndia no ha evitat un dany econòmic greu ni un descens considerable del nivell de vida, però sí  ha aconseguit posar límit tant a l’augment de l’atur com al sofriment dels persones més vulnerables; la xarxa de seguretat social ha quedat intacta, igual que la decència més elemental de la seva societat.

L’any passat vaig visitar Islàndia, i tot i estar inmersos en plena crisi, en cap moment vaig vore situacions d’abandonament ni pobrea presents en cada vegada més ciutats  dels països de l’Eurozona, segurament fora degut a les extraoridnàries mesures adoptades.

Paul Krugman, autor d’este article, opina que Islàndia ens ensenya una lliçó a la resta de nosaltres, i diu: “el sofriment al que s’enfronten els nostres ciutadans és innecessari. Si esta és una època d’increïble dolor i d’una societat molt més dura, és per elecció. No tenia, ni té, per què ser d’esta manera”.

I si estem equivocant-nos en el camí escollit?

El temps ens ho dirá, mentres tant milions de persones pateixen injustament les conseqüències.

2 pensaments sobre “elecció de camins”

  1. No se quin camí es el bo o el dolent i, m’agonie de vore el que veig i escolte cada dia…
    Hui esperem, com tots els començaments de mes, les dades de l’atur i, com cada mes en els darrers mesos, sabem que no anirà a millor sino que el llistat pujarà en numero. Numeros que amaguen darrere noms i cognoms, vides, persones, families.
    Hui, a la radio, escoltava com els dos grans partits, als seus programes electorals, parlen d’ocupació i de les grans solucions que ens portaran i rumiava mig assombrada, mig incrèdula, be, diria que cabrejada, com poden dir eixes coses? No pensen que això es riure’s de nosaltres?

    Pensava mentre escoltava la radio, com pot parlar el partit que està al govern de grans propostes per a crear ocupacio… i ara? que fan mentre governen? per a que governen?

    Pensava mentre escoltava la radio com pot parlar el partit que està a l’oposició que te i sap com crear ocupacio? I ara per que calla? Acàs el sentit d’estat i responsabilitat social no es mes important que el partit?

  2. Molt bones reflexions, Àngels.

    I és que clar, si tan gran propostes tenen tant el govern, com el partit de l’oposició, qué fan que no les posen en marxa¿?¿¿ a qué esperen¿¿?¡ a tirar tots al carrer?¿? i qué fem amb tanta gent a l’atur i sense cap perspectiva¿?¿

    La cosa està realment fotuda, i jo també crec que es riuen de la gent que els vota, tant a un partit com a l’altre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s