istanbul

Una oferta d’ultima hora, tal vegada u dels últims ponts laborals per a guadir i, sobre tot, unes ganes enormes de vorer món,  va ser la combinació perfecta per a viajar  a un nou pais i conèixer una nova ciutat: ISTANBUL.

El passat 7 de desembre, un vol “chàrter” amb  Pegasus ( una aerolínea en base en Istanbul, Turquía) ens va traslladar des de l’aeroport d’Alacant fins a l’aeroport  Internacional Sabiha Gökçen en la ciutat d’Istanbul. La duració del vol va ser de només 3h.20m.

Vam eixir a les 7 de la vesprada, ja era de nit, l’avió volava baixet i com estava ras es podien vorer perfectament les siluetes il.luminades dels diferents illes  i països que anaven atravessant. Eivissa, Mallorca, Cerdenya, Itàlia, Albània, Grècia i finalment Turquia. La mar mediterrània sempre present.

Istanbul és la ciutat més poblada de Turquia i la tercera  d’Europa, actualment conta amb uns 13 milions de persones censades, però la població real dieun que alcança els 15 milions. Esta ciutat  s’exten entre Europa i Asia, i precisament esta situació és la que li confereix un encant inigüalable.  Al sud, el Mar Marmara (he de confesar el meu desconeiximent d’este xicotet mar) al nord, el Mar del Nord, i entre totsdos, el Bósforo, un canal natural que comunica els dos mars i separa als dos continents.

Istanbul, és una ciutat de contrastos, on la modernitat i les tradicions es barregen constantment. La part més antiga pot ser es concentre en la part Europea. La part més moderna i en expansió, s’encontra en la part asiàtica.

El nostre hotel s’ubicava en la part europea propet de la mar. Caminant podiem visitar tots els edificis i monuments més emblemàtics de la ciutat: El gran Bazar, La mezquita Blava, Stª Sofia, La gran Sisterna , la Torre Gálata, el mercat de l’espècies,…

La presència de mezquites és excepcional, centenars i centenars de minarets, ribetejats tots amb la mitja lluna amb les dos puntes cap amunt; un mar de cúpules exteses pel som de tota la ciutat; les veus creuades dels nombrosos  muecins cantant alhora des de les seues respectives mezquites (tres vegades per dia- de matinada, a migdia i al capvespre-, per a que no se t’oblide que estàs en una ciutat predominant musulmana)  banderes roges amb l’estel i la mitja lluna blanca ondejant per damunt dels edificis, per a que no se t’oblide tampoc el fort sentiment nacionalista dels turcs ; una amplia gama de vels de colors que cubreixen a les dones  les diferents parts del seu cos. Des dels negres, que només deixen entreveure  els ulls de les dones, passant pels blancs que cubreixen d’una forma no massa agraïda el cap, fins arribar als de colors que ressaltan l’extraordinaria bellesa de algunes turques. Pel que fa als homes, bigots, molt de bigots, negres com el carbó, i tots, ells i elles uns ulls negres que projecten unes mirades intenses i penetrants.

Gats, gats grans, deixos que només s’alimenten de raspes de peix.

Homes amuntonats, colze amb colze amb les canyes de peixcar darrere de les baranes del ponts que travesen “el Cuerno de Oro”, peixcant durant tot el dia fins que es posa el sol. Altres buscant-se la vida conformen poden, uns amb un bàscules de cuarto de bany oferint a la gent que es pese per poques lires turques; altres amb un gall i un conill oferint als nombrosos turistes fer-se una foto amb els animalets. Més enllà un altre, amb un carret transportant una màquina fotocopiadora i oferint-la per a fer fotocòpies per unes quantes lires, situacions insòlites, que em fan pensar que tot és possible si u té imaginació, però sobretot, necessitat.

Gent, una ciutat repelta de gent pel carrer, amunt i avall, només comparable com el dia de  Sant Josep en les falles de València.

Un tranvia abarrotat de gent, com si d’una columna vertebral es tractara atravessa gran part de la megaciutat i es fa lloc d’entre el caos circulatori reinant. Un constant soroll de les bozines dels cotxes que avisen i sortejen als  vianants que creuen per qualsevol part dels carrers. Escassísims semàfors i, pràcticament  inexistents passos zebra són els culpables de tot este aparent caos que només ells controlen.

Passejar per les principals carrers de la ciutat és també anar sortejant innumerables vendedors ambulants que t’ofereixen productes de tota classe, però sobretot roba i perfums. Són vendedors que duen la seva mercancia damunt d’ells i que actuen fugint de l’acció policial ja que la seva activitat no és massa legal.

Una de tantes coses que em va cridar l’atenció va ser la inexistència generalitzada de preus en els productes exposats en els diferents mercats i tendes. Res té preu per la qual cosa si vols comprar algo primer tens que preguntar qué val, i en eixe moment ja estàs perdut/da, doncs a partir d’ahí el regateig apareix en escena i és algo del que no pots fugir si realment vos comprar algo, per xicotet i insignificant que siga, i, l’escenari perfecte per dur a terme esta pràctica és El Gran Basar.

El Gran Basar és un dels mercats més grans i antics del món, un dels millors llocs de la ciutat per fer compres d’artesania, joies i roba. Un entramat de 64 carrers per a passejar i sobretot anar esquivant a tots els venedors de les més de 3.600 tendes. Un autèntic laberint al que pots  accedir per cualsevol de les 22 portes. No estic acostumada a regatejar, en realitat no m’agrada, però s’ha d’entendre que eixa és la seva forma de vendre i que en una miqueta de paciència pots conseguir un producte per meyns de la meitat del preu inicial. És una tàctica on tots queden contens, compradors per pensar que han encontrat una ganga i venedors perquè en realitat són els que eixen guanyant. Són uns autèntics comerciants!.

Un altre dels llocs d’obligada visita és el Basar de les espècies és un edifici, amb més de 500 anys on pots encontrar tot alló que es pugues imaginar (i,.. més !!!)A més d’espècies, fruita seca, mel, i sabons d’oli d’oliva, figues, magranes,fangs curatius, verdures seques i centenars de classes de deliciosos tes,carn, peix, dolços, fils, teles,… i com no! de nou cal regatejar, xerrar, bromejar, degustar, somriure, i tindre mooolta paciència. Allí vaig provar per primera vegada el suc de magrana, i cal dir que és exquisit.

La Cisterna Basílica és la més gran de les 60 antigues cisternes construïdes baix de la ciutat d’Istanbul. La cisterna es va construir per evitar la vulnerabilitat que significava per a la ciutat que durant un setge es destruís l’Aqüeducte de Valente. Té la grandària d’una catedral i és una càmera subterrània d’aproximadament 143 metres per 65 metres capaç d’albergar uns 80.000 m3 d’aigua. El sostre està suportat per un bosc de 336 columnes de marbre, de més o menys 9 metres d’alt. Endinsar-te en ella és una experiència única.

La Torre Gálata, Es troba en la ribera nord del “Cuerno de Oro”, en la part més elevada de la ciutat, i des del seu som es poden divisar excelents vistes de la ciutat.

Catifes, dolços, mezquites, gent, catximbes, madrasses, banys turcos, vels, bigots, gats, resos diaris, minarets, kebacs, venda ambulant,mitjes llunes i banderoles nacionalistes turques, però també expansió, creiximent, modernitat, te, espècies, turistes, amabilitat, simpatia, imaginació: Una ciutat, dos continents,…

i, a continuació un recull d’imatges que resumeixen el meu viatge

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2 pensaments sobre “istanbul”

  1. Jo també he pogut gaudir deixa gran ciutat al 2003, viatge de fi de carrera. Recorde els grans contrastos que comentes i moltes anecdotes amb la moneda (la lira turca, els milions que teniem als butxaques). Santa Sofia estava en obres, la cisterna és espectacular, el Palau Topkapi és precios, ple de tot tipus de tesors i joies. Agafaren un vaisell i anrem a les illes dels Princeps, zona de recreo dels més rics, però també molt boniques. No havia cotxes a motor eren tots de cavalls. Gaudirem molt del sol de les mesquites per descansar i refrescarnos a les fonts de la entrada. Ens robaren 40 milions de lires turques: al pont dels Bosfor que voliem creuar-lo esn eixiren uns militars en ametralladores impedint-nos el pas. Despres un home de pedreguer que ens trobaren ens va dir que a peu no es pot anar a ixe pont perque la gent anava normalment a tirar-se… Però va ser un gran viatge i a un pais que vull tornar.

  2. Ostras apo, en eixe viatge vos va passar de tot!!!.

    El nostre viatge va ser molt assequible (450€, que incluia avió, allotjament i desdejuni durant 4 nits, 5dies en hotel cèntric i que estava superbé) Turquia és, de moment, un pais prou barat, i en Istanbul hi tant per veure!!!,i és tot tant bonic!!!
    És una ciutat que té una atmósfera especial, molta història dins dels seus murs, tanta,que…. per moments pot transportar-te a l’època de l’antiga Bizancio.

    Per cert, Santa Sofia ja està acabada i és una meravella.

    Gràcies per comentar 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s