l’afilador

De menudeta recorde que venien molt a sovint al poble. La seva veu era inconfundible. Pujaven a Sella  en el seu vehicle que a la vegada els servia de taller ambulant. Recorrien els carrers a peu arrastrant el seu vehicle-taller en una mà i en l’altra duien una armònica, instrument musical que acompanyaven a una espècie de cant o romanç que servia de reclam per a avisar a la gent de la seva presència al poble. Era un romanç curt i repetitiu i en castellà, un castellà molt tancat.

La seva funció era afilar gavinets, navaixes i tisores, encara recorde els seus cants, que deia així: “El afiladoooooor, el afiladooooor, se afilan cuchillos, navajas, y tijeraaaass” “Señoraaaa, ha llegado el afilador”. I faena no els faltava doncs sempre havia algun gavinet, navaixa o tisora per afilar. Dos cilindros anclats en la part trasera de la moto, un de metall per afilar i l’altre de goma per a lijar, deixaven els utensilis talladors, com el primer dia, llestos per a tallar i retallar tot el que es posara per davant d’ells.

Però els temps i els costums canvien  i amb ells, les profesions; la d’afilador, també. Actualment és molt raro vore  al afilador pel poble, i per aixó creia que era una espècie en perill d’extinció, però no, més be al contrari. Segons tinc entés, només han canviat de lloc de treball.

Ara m’han dit que les seues motocicletes estan aparcades als parkings dels edificis institucionals de les Comunitats Autónomes i del Govern Central, i que al reclam de: “El afiladoooooor, el afiladooooor, se afilan cuchillos, navajas, y tijeraaaass” eixen els titulars d’estes institucions carregats de tisores per a que esmolen les seus fulles per a poder fer un tall net als pressupostos  acabats d’estrenar.

Els afiladors del govern Central treballen a marxes forçades per a tindre les tisores a punt per a març

Les tisores de la Generalitat Valenciana ja estan a punt per a demà. Segur que amb elles ens ofereixen un bon regal dels reis als valencians.

Feliç dia de Reis

Feliç 2012