negocis anticrisi

Aburrida i deprimida de llegir sempre els mateixos titulars sobre la crisi, un insòlit article m’ha cridat l’atenció.

Baix el títol “Negocis anticrisi”, l’article fa referència a una sèrie de negocis que poden convertir-se en una oportunitat per a molts i arribar a ser el motor de la seva vida laboral.

Des de comercialitzar cervesa per a gossos, per a que el gos puga disfrutar d’una bona cervesa quan acompanya al seu amo al pub a prendre unes canyes, fins a obtindre un augment de pit de forma tradicional per aquelles dones que no disponen de recursos econòmics suficients per a la cirugia estètica.

A Dave Carr se li va ocurrir la idea de la cervesa per als gossos quan es va adonar que moltes de les persones que acudien al seu pub anaven acompanyades pels seus gossos. Així la seva proposta és una cervesa de malta, sense bombolles i amb sabor a boví que fa les delícies de la seva particular clientela. Però si algun dels seus gossos consumidors no queda satisfet, l’oferta en el Brandling Vila s’amplia amb un menú compost per una recepta especial de pollastre i el plat estavella de la casa, un rostit amb salsa de gat. Amb aquestes cures, com no van a ser els millors amics dels seus amos!

 

A Khemmikka Na Songkhla esteticista tailandesa se li va ocurrir la idea quan es va adonar que no totes les dones disposaven de recursos econòmics suficients per a pagar una cirugia estètica. Ella només necessita les seves mans per augmentar fins a en dues talles la grandària dels pits, elevar les anques o embellir el rostre… i tot a força de manotaes.

Diu que la tècnica consisteix en palmejar la zona a tractar fins a modelar-la al desig dels clients, sense necessitat de bisturí. Però el dolor no és l’únic preu que cal pagar per la teràpia. Les factures pels serveis oscil·len entre els 470 dòlars (uns 360 euros) i els 1.500 dòlars (uns 1.200 euros), depenent de si la zona a tractar ha estat el rostre, els pits o les anques. Ara bé, segons confessa la propietària del negoci, el preu s’incrementa en les parts que necessiten més esforç. Ella diu que va aprendre esta tècnica de la seva àvia, que al seu torn la va aprendre de la seva mare, però és la primera generació que obri un negoci al públic amb llicència.

La seva clínica  es diu Tobnom, que significa “palmeja pits”, i més de 10.000 persones, segons els seus càlculs, ja s’han rendit a la seva tècnica i han passat per les seves mans. Serà est el futur de la cirurgia estètica?.

Vos imagineu als gossos bevent cervesa i a les dones donant-se cops als pits per a fer-se’ls grans¿?¿. Idees revolucionaries per a uns i, descabellades per a altres, que m’han tret una rialla, només imaginar-les, i m’han fet pensar que a pesar de tot, l’humor no ens ha de faltar, és l’ùnic que no ens han de poder retallar.