T’agobia, t’ofega, et paralitza, t’ataranta, t’oprimeix i no et deixa descansar.
et desorienta, et confundeix, i et fa dubtar de tot.
T’anquilosa els musculs, i et provoca contractures. La notes en la gola perquè te l’apreta i no et deixa respirar. La sents en l’estòmac perquè te l’oprimeix i no et deixa digerir. T’apreta les dents, t’encaixa les mandíbules.
Frunceix el seny, sua les mans, enmudeix la veu i t’entristeix els ulls.
Com una filamentosa arrel que travessa inofensiva un badall de fang, pot acabar rebentant un potent mur de contenció.
LA POR.
de gènere 
Aaaaaaaaahhh!!!
I pot convertir-se en necessitat? en obsessio?
No sé, Àngels, si es pot convertir en necessitat o obsessió. No ho sé.
La por que faig referència en este post es converteix en una llosa que t’aplasta i no et deixa moure’t; en una mordassa que t’impedeix parlar, ni tant sols dir ni “Aaaaahhhh!!!”, Pere.
Eixa por és la més perillosa, perquè passa desapercebuda i no et permet posar sobre avís
Quan s’arriba a eixe estat, què es pot fer? normalment u pot pensar d’on vé eixa por, què l’ha provocada, però si arriba a paralitzar-nos, a fer-nos dubtar… mala barraca.
Per cert, he vist que tens cançonetes d’Elis Regina. A mi em flipa com canta, si t’interessa algun disc en particular, ja saps.
Supose que eixa por no et deixa pensar ni tan sols en que tens por. En que el que sents es por.
Sensacio de no saber qui et o per qué ets? Encara que supose que per continuar, encara que no es sàpiga que es va endavant, supose, hi haurà un qui que et moga (o almenys hauria d’estar). Encara que siga per obrir els ulls de matí i aixecar-se a fer un desdejuni.
La veritat és que la vaig desobrir la setmana passada en la ràdio, (en Ràdio3, per supost). En el programa de “Los elefantes sueñan con la música” li va fer un homenatge pel 30 aniversari de la seva mort, i em va fascinar…
Gràcies per l’oferiment, Mequetrefe, ho tindre en compte.
Eixa por és invalidant, i per supost, necessites a algú o a algo que t’ajude a moure’t i fer-li front.