diariament

Des de la millora de  la CV758, (farà un parell d’anys), diariament accedeix per esta carretera per a incorporar-me al peatge de AP 65A, i dos han estat els motius: la comoditat i l’estalvi.

La CV758 és una carretera que uneix Relleu, Sella i Orxeta amb Finestrat. Abans de la millora era un carretera sinuosa, estreta, poc transitada i molt perillosa; amb la reforma han eliminat molts trams de curves tancades i l’han eixamplada. Ara s’ha convertit en una carretera apta per a la circulació de vehicles amb un mínim de garanties de seguretat vial i per tant, bastant més utilitzada per les persones dels poblets que diariament volem accedir a la costa per Finestrat.

Abans d’arribar al peatge AP 65A, més conegut pel de Terra Mítica, t’endinses per un tram de carretera que  travessa tota la Serra Cortina. Esta, no és una carretera qualsevol (no és com la CV785, ni molts meyns!) és un tram de dos direccions amb dos vials cadascun i que per moments et pot transportar a un ambient similiar al d’un Beverly Hills: Amplies voreres cobertes de rejoletes multicolors, parades de bus, estructures per a l’estacionament de bicis, carril bici, bancs de fusta, fontetes d’aigua potable, arbrets perfectament podats, mangueres per al reg per goteig. Inmenses rotondes coronades de fonts multicolors, estructures metáliques simulant vaixells, una esfera terrestre o una colossal torxa de foc, que ordenen el tráfic a les diferents urbanitzacions i complexos hostelers quasi desèrtics i,  a un parc d’atraccions que ja no atrau a ningú.

És una carretera infrautilitzada, on rarament passa un bus o bicis i mai veus a ningú sentat en els seus còmodes bancs. Una carretera buida.Un escenari imponent i enlluernador que per moments et fan oblidar la situació econòmica tan greu que estem patint. És com irrompre en un somni meravellós i fantàstic, però definitvament irreal.

No hi ha dia que passe per este tram de carretera que no recorde aquell dia calurós i ventós de juliol. Aquell dia que una amiga li va fer un regalet a la meva filla de escasos 2 mesest d’edat. Aquell 14 de juliol que la brisa i l’ombra d’un canyís vora mar, ens aliviava de la xafogor reinant. Recorde aquell dia, els sorolls apresurats d’avionetes i helicòters travessant el cel, des de Serra Cortina fins a la costa amb la missió de carregar aigua per a combatre el foc. Una fumaguera espesa i allargada cubria la Serra Cortina i arribava a poc a poc a la costa, i una pena espesa com la boira foradava també el meu cos. Corria l’any 1991 i, eixe dia es declaratva l’incendi més important de l’any.

Diariament recorde, però també puc arribar a escoltar el cruixit dels pins encesos caent a terra; l’esclat de les pinyes planejant per l’aire; el soroll de les avionetes sobrevolant l’esplai. Puc sentir el calor sofocant del foc i poder veure els ocells fugint apressuradament en busca de nous refugis. I, també puc imaginar el fregar d’unes quantes mans pensant en negocis suculents i en promeses de prosperitat, benestar i progres per a tota una comarca que al final han esdevingut en fracàs, desacert i deutes.

Tot açò, diariament…

Anuncis

4 thoughts on “diariament”

  1. Jo també pense en coses paregudes quan passe per ahí, sobretot per l’obra faraònica que van fer, no sé si perque es van enganyar en les previsions de gent que hi passaria, o perque simplement van aprofitar per embutxacar-se uns quants dinerets fent més del que era necessari.

  2. I la de milers de milions d’euros que hi hauran soterrats… Barbaritats!!!

    Qué locura i quin desvario. I és que, el contrast és bestial, avingudes de luxe asiàtic i centres educatius (per posar un exmple) al borde del caos.

    Al final ens ha costat més el fregall que “l’ascurà”.

  3. Tots els dies faig eixe camí. Abans d’arreglar la carretera de Finestrat tan sols feia l’anada a la feina, pero ara ja vaig i torne a casa per ahi.

    Mai he pensat que s’enganyaren al dissenyar les vies d’acces al parc. Es sabia que el parc no anava a funcional com calia perque el perfil del turista que ve a la Costa Blanca no es perfil per a parcs temàtics (o almenys d’eixes dimensions). I es que eixes avingudes per entrar i eixir de Serra Cortina, en el fons, no crec que es feren per al parc en si sino per al que hi ha darrere.
    Vull dir, darrere de la primera fila de pins i matolls i darrere del propi parc, es a dir, tota la zona urbanitzada i urbanitzable que hi ha.
    Es tracta d’una manera ràpida i comoda d’unir dues de les dos arteries principals d’entrada a Benidorm desde els pobles que li fan d’extraradi (La Nucia / Finestrat) i una manera de facilitar l’urbanització de tota eixa zona…

    (Uf! quina parrafada)

  4. Així és, però si vos fixeu, només entrar per eixe tram, un cartell t’indica que: “Está usted entrando en el recinto del parque temático” Un recinto que ens ha costat a tots el seu pes en or i que només uns quants han tret profit d’ell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s