Per aquell xicotet badall es va filtrar sense adonar-se’n ningú.
S’endinsà poc a poc descobrint nous entorns fins arribar al cervell d’aquell delicat i desvalit èsser viu.
I, allí, va encontrar el seu hàbitat perfecte per a creixer i reproduir-se.
Va començar com un simple entreteniment, però acabà paralitzant a aquell òrgan, despullant-ho de tot enteniment, judici, capacitat i talent
Es tractava del paràsit més perillós mai vist, que finalment va rematar aquell meravellós èsser.
de gènere 
Cal anar alerta, perquè eixos paràssits com els anomenes, acaben amb qualsevol, tot i semblar inofensius. La debilitat anímica o física és un veritable colador per aquest tipus de paràsit, que, com dius encertadament, acaba per rematar-nos.
Cadascú li posara “cara” al paràsit del teu conte, per que poden haver tantes interpretacions com persones.
Jo l’he llegit mes d’una vegada i et puc confesar que les llàgrimes m’han saltat cada vegada. 😦
Virtu, has encertat perfectament el propòsit d’este relat-conte que m’he inventat (encara que no era la meva intenció fer plorar a ningú, perdona Virtu.)
Eixe paràsit pot tindré tantes cares com u vulga donar-li, i pot simbolitzar perfectament a l’abatiment, o el desànim que poc a poc pot rematar a una PERSONA; però també pot fer referència a la cobdícia, ambició, irresponsabilitat,; així com les injustícies, o abús de poder, la tirania o corrupció que rematen a SOCIETATS senseres;
La contaminació també podría ser ú d’eixos paràsits que sense adonar-nos están rematan el meravellós ser que és el nostre PLANETA.
Sí Mequetrefe, com molt be dius cal anar alerta amb ells perquè poden rematar-ho tot.
Amparo tens que sentir-te orgullosa per que amb les teues paraules has fet que isquen sentiments. Aixó és molt!! 🙂 I no patisques que jo soc de llàgrima fàcil!! Enhorabona pel conte.