Per aquell xicotet badall es va filtrar sense adonar-se’n ningú.
S’endinsà poc a poc descobrint nous entorns fins arribar al cervell d’aquell delicat i desvalit èsser viu.
I, allí, va encontrar el seu hàbitat perfecte per a creixer i reproduir-se.
Va començar com un simple entreteniment, però acabà paralitzant a aquell òrgan, despullant-ho de tot enteniment, judici, capacitat i talent
Es tractava del paràsit més perillós mai vist, que finalment va rematar aquell meravellós èsser.
Anuncis
Cal anar alerta, perquè eixos paràssits com els anomenes, acaben amb qualsevol, tot i semblar inofensius. La debilitat anímica o física és un veritable colador per aquest tipus de paràsit, que, com dius encertadament, acaba per rematar-nos.
Cadascú li posara “cara” al paràsit del teu conte, per que poden haver tantes interpretacions com persones.
Jo l’he llegit mes d’una vegada i et puc confesar que les llàgrimes m’han saltat cada vegada. 😦
Virtu, has encertat perfectament el propòsit d’este relat-conte que m’he inventat (encara que no era la meva intenció fer plorar a ningú, perdona Virtu.)
Eixe paràsit pot tindré tantes cares com u vulga donar-li, i pot simbolitzar perfectament a l’abatiment, o el desànim que poc a poc pot rematar a una PERSONA; però també pot fer referència a la cobdícia, ambició, irresponsabilitat,; així com les injustícies, o abús de poder, la tirania o corrupció que rematen a SOCIETATS senseres;
La contaminació també podría ser ú d’eixos paràsits que sense adonar-nos están rematan el meravellós ser que és el nostre PLANETA.
Sí Mequetrefe, com molt be dius cal anar alerta amb ells perquè poden rematar-ho tot.
Amparo tens que sentir-te orgullosa per que amb les teues paraules has fet que isquen sentiments. Aixó és molt!! 🙂 I no patisques que jo soc de llàgrima fàcil!! Enhorabona pel conte.