línies d’expressió

No eren arrugues, eren més be linies d’expressió que començaven a instalar-se en el seu rostre, (no li molestaven) com també s’havien instalat en la seua ment preocupacions, algunes fundamentades i altres sense fundament. Preocupacions que no podia desembarassar-se d’elles, sempre estaven rondant pel seu cap i, encara que feia un esforç titànic per neutralitzar-les, mitjançant pensaments positius, el estat de benestar resultant només romania breus moments.

“No sé viure, no sé viure” es repetia mentalment una i una altra vegada. “No sé viure” ho comentava també als seus essers més arrimats. Quan tot estava tranquil, un espècie de ràdar mental rastrejava minuciosament els seus pensaments fins a encontrar el mínim indici de contrarietat o trava per a de nou preocupar-se, amb o sense fundament.

Enveja sana sentia quan veia a la resta riure i actuar de manera desenfadada, i es preguntava, per què no podia sentir i ser com ells?, per què tenia que prendre’s la vida tan seriosament?

Tenia que començar a canviar, no calia calfar-se tant el cap i sí, prendre’s la vida amb més serenitat, filosofia i humor; i en això estava.

Ho aconseguiria?.

Les línies d’expressió no li preocupaven

Anuncis

2 pensaments a “línies d’expressió”

  1. Dis-li, de la meua part, que no es refie d’eixe riure i actuacions desenfadades… quasi sempre es teatre… pura aparença.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s