el seu dia

Que difícil resumir en poques línies el que representa per a mi mon pare.

Encara que en el seu DNI apareix el nom de Francisco, Paco, és com el criden. Paco el Surdo, per ser més exactes, eixe és el nom de mon pare. El sobrenom de “el Surdo” li ve donat per un avantpassat (crec que el seu avi) que jugava a la pilota en la mà surda.

Baixet, dins d’una família d’alts, li pareix a la seva avia que també era baixeta, però que es va casar amb un “surdo” alt.

En plena guerra civil els seus pares, Pepa “el Surdo” i Sahoro, el dugueren al món. El passat mes de febrer va cumplir 74 anys. Infància en va tindre poca, o al meyns com l’entenem avui en dia. La necessitat va fer que a les dotze anys abandonés l’escola, i prenguera com a companys de viatge treball i esforç  fins a la seva jubilació.

Als pocs dies de néixer jo, ell emigrà a França en busca de treball i allí va romandre treballant fins que jo vaig cumplir dos anys. Pareix increïble però, a pesar de la meva curta edat, encara recorde perfectament el regal que em va dur al seu retorn: Una nina de pèl ros  amb dos caramels, (u en cada mà), que la nina s’arrimava a la boca, alternativament, al apretar-li un botó que tenia en l’esquena. Mai se m’oblidarà eixe regal. El meu primer regal.

Per aquells anys, finals dels seixanta, Benidorm començava a emergir. Les seues verges i fantàstiques platges atreien als primers turistes vinguts de les gelades terres del nord d’Europa. Començava el boom turístic i en Benidorm estava tot per fer. La demanda de mà d’obra era imparable i món pare fou u dels milers i milers d’obrers que van contribuir en construir un nou poble ple de gratacels, piscines, hotels i urbanitzacions.

Anys i anys damunt d’un andami, exposat a les inclemències del temps van fer possible traure avant la nostra família. Amb el seu esforç, aproximant-se en no poques vegades al sacrifici, ha contribuït en gran mesura a ser jo la que sóc, i a tindre el que tinc.

Mon pare, un exemple per a mi d’humiltat, bondat, perseverància i tenacitat; una referència personal sempre present, i una admiració, que em consta que és mútua; per a ell i amb motiu d’agraiment, van destinades estes lletres sorgides des del cor. Lletres banyades de llàgrimes impossible de contindre.

Gràcies i felicitats en el teu dia.

Anuncis

4 pensaments a “el seu dia”

  1. Molt bonic, Amparo. M’he emocionat llegint-ho. L’altre dia em va ensenyar Iris el vídeo que li havia gravat a ton pare per al treball de classe…hehe, està molt graciós, em va agradar molt vore’l davant de la càmera.

  2. Gràcies Laia, m’alegre molt que t’agrade i que t’haja emocinat el post. Per a mi és un gran honor que em digues tu estes coses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s