no m’eixen els comptes!

No acostume publicar en el blog e-mails que rep, però este, que a continuació transcric, m’ha paregut tan bo, que no m’he pogut resistir. És un poquet llarg però paga la pena lleguir-lo fins al final, perquè al meu entendre és molt real.

“Xavi Castillo, humorista valencià, sol interrompre els seus monòlegs, normalment abarrotats de públic, fent una pregunta molt senzilla : “aquí algú del PP ha d’haver-hi, perquè si no…no m’eixen els comptes!”

A mi, “tampoc m’eixen els comptes”. I per tant, en aquest lliurament de la guia útil per eixir al carrer sense que ens caiga la cara de vergonya vull parlar d’un dels fenòmens més estranys, del ja de per si mateix, estrany comportament humà. És un fenomen que no per estrany deixa de ser d’allò més habitual i ens pot aportar molta llum per entendre com hem pogut arribar a tenir el panorama polític actual.

Els últims estudis sociològics que s’han realitzat demostren l’existència del rar fenomen dels “re-*peperos” (del PP, Però Pobre). Són una tipologia de persones que desafien totes les lleis de l’enteniment i la lògica humana. Són persones de classe mitjana-baixa, treballadors, assalariats de tota la vida i amb sous de merda que voten insistentment al PP.

No cal confondre als “peperos” (gent que vota al PP per defensar els seus propis interessos) amb els “re-peperos” (que també voten al PP i ningú entén per què).

És un grup molt mimetitzat dins de la societat i a simple vista passen desapercebuts. Però amb una mica d’atenció són fàcilment identificables.

El primer que necessitem per localitzar-los és un xicotet qüestionari com el següent:

■Davant qualsevol pregunta sobre l’actualitat política ells diran que “no entenen de política” . Però curiosament, votaran al PP (el que confirma la seva premissa que, efectivament, no entenen de política).

■Si els preguntes què opinen sobre els casos de corrupció dels polítics, ells respondran que “tots els polítics són iguals”. Per contra, la resposta serà molt diferent si el polític corrupte és del PSOE.

■Si els preguntem sobre l’atur i la situació laboral del país no trigaran molt a treure el recurrent tema dels immigrants. tenen una malaltissa animadversió cap a tots aquells que ho passen encara pitjor i es troben en una situació bastant més desfavorida.

■Si després d’aquestes preguntes, noteu una certa incomoditat, és normal. Tingueu en compte que aquesta gent són de la teoria que en aquesta vida més val “no identificar-se” . Clar que gràcies, a aquesta útil guia se’ls ha acabat el temps de l’anonimat.

Una vegada identificat al subjecte “re-pepero” és important entendre a què es deu aquest estrany comportament i quines causes són les que ho provoquen.

■La catarsi del llepaculs: Fenomen psicològic pel qual, persones de la classe mitjana-baixa amb recursos econòmics limitats, acaben pensant que si estan amb els quals tenen el poder i els diners “alguna cosa acabarà pegant-se”. I a pesar que mai veuen el més mínim resultat al llarg de tota la seva vida, continuen recolzant als rics i als poderosos.

■La catarsi del desgraciat: Aquest desviament psíquic està inversament relacionat amb l’anterior i pel mateix procés mental pel qual pensen que la riquesa es pot pegar, també creuen que la pobresa es pot contagiar. És per aquest motiu que aquests subjectes desenvolupen una malaltissa animadversió cap a aquelles persones que encara són més pobres que ells, com a marginats, immigrants, etc…
De la convivència d’aquestes dues catarsis en la psique d’aquests subjectes es deriven actituds com les de menysprear l’ensenyament públic i voler portar als seus fills a col·legis privats, parlar als seus fills en castellà, a pesar que els pares siguin valencià parlants,etc…

I per si això fos poc, també pateixen la Síndrome d’Estocolm, ja que es troben millor si recolzen a aquells que tan aviat com puguen, i gràcies als seus vots, retallaran els seus drets, enduriran les seves condicions laborals, i els fotran tot el que puguen. Ells feliços i contents.

(També hi ha alguns psicòlegs que veuen influències de pràctiques masoquistes que més enllà del sexe gaudeixen infligint-se dolors socials i econòmics.)

Amb tot això, ara ja sou capaços de localitzar als re-peperos i reconèixer-los.

Anna Pellicer
Vicedirecció
IES Andreu Sempere

A mi tampoc m’eixien els comptes, però una vegada llegit l’escrit de dalt, ja em quadra tot.

Anuncis

3 pensaments a “no m’eixen els comptes!”

  1. I tant real! jo conec a més d’un ésser humà que respon al 100% amb aquestos criteris. Boníssim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s