Les vacances de Pasqua són aprofitades per la majoria de gent per fer una escapadeta i canviar d’aires. Esta escapada estarà en funció de la disponibilitat de temps, de la seva adquisició econòmica i per suposat, pels gustos i preferències de cadascú.
Atenent a estes consideracions, uns se n’aniran a donar un passeig pels voltants del seu lloc de residència o se n’aniran de caseta. Altres preferiran visitar ciutats on les processons i els devots inunden les carrers d’imatges i passos religiosos. Altres aprofitaran estes dades per fer turisme rural i visitar indrets pintorescs on guadir de la natura i del menjar autòcton. I altres volaran a països de l’estranger per a fer turisme de ciutat i pràcticar i, per què no, aprendre noves llengues… Tot, ja dic, depenent del gustos, del temps i dels diners que u disponga.
Ara be, si tu disposes de uns 37.000€ “gastaorests”, 10 dies lliures (o més) i t’agrada els esports de risc, (i rics!) com la caça major d’animals en perill d’extinció, doncs sempre pots tancar els ulls, oblidar-te que estem sumits en una profunda crisi econòmica, tirar-te la manta al coll i anar-te’n a Botswana a participar en un ransafari, i si no que li ho pregunten al rei d’Espanya. (Sense entrar en el tipus de reflexions que em mereix algú que vaja a matar elefants)
Veent coses com estes, cada vegada més, em crec la profefia Maia de que el món acaba al 2012, o al menys el món que fins ara coneguem. I és que açò és increïble, la realitat supera a la ficció.
La lectora corrent publicà ahir una entrada en el seu bloc titulada “Quin filó per al Polònia, la família reial”, on feia un interessant recull de tweets relacionats amb el rei, Botswana i els elefants. Vos anime a que els llegiu perquè són molt enginyosos i sense desperdici.
Amb formes de procedir com estes fins al rei lleó de Botswana s’avergoneix.
de gènere 
Jo ja fa temps que veig senyals de que s’apropa l’apocalipsi. El rei hauria d’anar amb compte; amb la nova reforma laboral podria perdre el treball si està més de 8 dies de baixa!.Estic esperant les “excuses oficials” per veure com “rematen” la faena. No hi ha cap excusa ni justificació possible. Encara poden dir-nos coses com que “arrimemos el hombro -o la cadera, o el peu-” o que “la situación de los jóvenes españoles en paro, me quita el sueño”, sense que siga delit? Aquesta imatge d’Espanya no els preocupa, els preocupen les manifestacions, les protestes i les vagues…
En fi, que al National Geographic ja estan preparant el documental: Campechanía en la sabana.Elefantes republicanos vs reyes campechanos.
Enguany no em perd el discurs de Nadal: “..me llena de orgullo y satisfacción, en estas fechas tan especiales de reunión en las colas del Inem, irme a matar paquidermos a mis 74 añitos tiernos a Botswana
Qué locura i qué vergonya més gran senyor, estem tots locos.
L’apocalipsi ja s’arrima i ja la tenim ací!!!
(Vaig afegir al blog dos etiquetes noves per a que no em pille desprevinguda : “Apocalipsi” i “vergonya”)
Pel que estem veien en els últims temps, tant de bo que els Maies tinguen raó!