Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER
Vicent Andrés Estellés
de gènere 
que bonica, Amparo… jo vull una rosa…
Vols una rosa?
Pren, per a tu
Ui! que grandota m’ha eixit 🙂
A catalunya vam celebrar la Diada de Sant Jordi com toca . a la nostra escola vam fabricar roses de paper de diari…i vaig recordar la cançò….
Qué be David, hem coincidit en la manera de celebrar el dia de Sant Jordi.
La veritat és que resulta molt barat celebrar un dia com este, només cal tindre ganes i gust de fer-ho.
Que vaja molt be per ahí dalt!
Gràcies!