Va ensopegar en l’últim escaló, però es va incorporar immediatament. “Fins va tenir la cura de sacsejar amb la mà la terra que li va quedar en els budells”, em va dir la meva tia Wene. Després, va entrar a sa casa per la porta posterior, que estava oberta des de les sis, i es va esfondrar de cara en la cuina”…
Extracte de Crònica de una mort anunciada de Gabriel García Márquez
Però, per què?
de gènere 