una i una altra vegada

Va ensopegar en l’últim escaló, però es va incorporar immediatament. “Fins va tenir la cura de sacsejar amb la mà la terra que li va quedar en els budells”, em va dir la meva tia Wene. Després, va entrar a sa casa per la porta posterior, que estava oberta des de les sis, i es va esfondrar de cara en la cuina”…

Extracte de Crònica de una mort anunciada de Gabriel García Márquez

Però, per què?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s