mascotes

Sempre he tingut especial estima als animals de companyia, sobretot als gossos. Recorde haver vist sempre per casa algun gat o algun gos. El gat estava, com ara Pomi, solt pel carrer . El gos, nugat esperant l’època de caça.

pomi

Ara “tinc” una gateta, i pose tinc entre cometes perquè dubte molt que siga el verb adequat  per a expresar la pertenència de l’animalet. Pomi, que és com li diuen, és independent i va a la seua, i encara que fa nit al garatge de ma casa, no pertany a ningú i pertany a tots els veïns del carrer, en especial als meus pares i a la meva veina Maria. Li vam posar eixe nom, en record a una gosseta que teniem fa més de 20 anys que  li agradaven les pomes! d’ahí el nom de Pomi.

pomi

mika

Els meus fills també s’han criat amb animalets, Pomi va ser la primera gosseta que van tindre, però després li va seguir Mika, un pastor belga que ens van donar només néixer, i que va viure 14 anys! era un més de la família i cert és que, només li faltava parlar. Encara l’enyore.

També un aneget groget acabat de néixer que anava a totes parts darrere de la meva filla quan ella només tenia dos anys.

Una parella periquitos, (sense nom) un verdet i altre blavet, que m’omplien la casa de plomes, i era prou en fastijós i pesat tindre que netejar la brutícia tots els dies.

terry

Lisa, una gosseta que vaig adoptar de menuda en una fira de gossets en Elx; després li va seguir Nala, que no recorde massa be d’on va eixir la gosseta. I, finalment, Jerry un gosset westy que me’l va donar un amic i que fins fa pocs anys m’acompanyava quan anava a caminar. De totes elles, destacaria a Mika, pels anys compartits i pels bons records amb ella, i també a Terry, una dolçoreta d’animalet, que a pesar de la seu breu vida amb nosaltres, era la simpatia i complicitat convertides en gosseta.

Ara no tinc cap mascota (no considere com a tal a la gateta Pomi, doncs com he dit abans és lliure i autonoma, i va a la seva) i no per falta de ganes sino per falta de temps;  i és que un animalet necessita d’unes atencions diaries que hui per hui no li’ls puc oferir. Però segura estic que de tindre un altre animalet seria un gosset com Jerry, un westy.

Anuncis

4 pensaments a “mascotes”

  1. Jo sempre he tingut animals en casa, recorde una gossa que teniem quan vivíem amb el meu avi i el gat que ens enverinà una veïna, encara guarde moltes fotos d’eixe gat amb el meu germà i amb mi. A Alacant convivia amb un preciós gat birmà blanc que semblava que portava calcetins negres, perquè les quatre parts inferiors de les potes a més d’una part de la cara eren de color negre. Pesava 9 quilos! i tot i que em va conéixer tard, ens “férem amics”.
    El meu nebot té una gateta que té els mateixos anys que ell (2) i és impresionant com l’obeix i com juga amb ell. Ma mare també té un gos que té 13 anys i la meva sogra té a sa casa dos lloros que són enormes i surten de la gàbia per a caminar una estona, a més de dos gossos.
    Ara mateix els propietaris del pis no em deixen tenir animals, però, quan canvie, ho pense exigir. Tot i que m’agraden més els gossos que els gats, sé que tindré un animal que puga cuidar com cal. M’encanten els gossos grans, però no n’he tingut mai un ni crec que puga tenir-lo per qüestions d’espai i temps.
    Tenir una mascota, ompli. És tenir a casa teva una presència comuna i no humana que assimila/accepta més o menys els comportaments dels habitants de la casa. Aixó és diu educar, i és una passada.

  2. Mequetrefe, dius que una veïna vos va enverinar un gat, a mi em van enverinar a Jerry. Me’n recorde perfectament, va ser molt desagradable i cruel. Era agost, dimecres, eixa nit ballava jo les dances, celebraven la setmana cultural i quan varem tornar de la plaça, el gosset lladrava desesperat. Estava al bancalet, no havia forma que parara de lladrar, així que ma mare el va agarrar i el va entrar al garatge. Continuava sense parar de lladrar. Va tindre una mort horrorosa, que no vull descriure. D’això fa uns 4 ó 5 anys i aquella nit no va ser l’ùnic animalet que va morir enverinat. Algun malvat es va dedicar a repartir verí pel carrer mentres els veïns estavem en la plaça veien l’actuació de la Rondalla i el grup de Dances.
    Un acte atroç, digne de gent desalmada.

    La falta de temps per a atendre adequadament a un gosset i l’enverinament d’este últim, han fet que, de moment, no em planteje tindre cap gosset més.

  3. Si. El que et donen els animals es algo indescriptible, i se be del que parle. De ben xicotet que he tingut una sensibilitat especials amb els animals domestics. Ara mateix encara que semble mentida en tinc 5, 4 gats i un gos!! Tots consequencia de vorels abandonats al carrer.
    El gos, el Perdut , es una passada l’agraiment que ens te a Marta i a mi per haver-lo tret d’una situacio ja quasi dramatica desperdigat pels carrers del poble , maltractat, famelic i ple de caparres,Com be dius a voltes els falta parlar.
    Pero com comentes son una responsabilitat molt gran, els has d’alimentar, passejar i com be diu Kike educar (a mes de com et deixen la casa). No tot hom esta capacitat per a donar-li l’estima i el respecte que mereixen.
    La setmana passada em va passar un cas d’aquestos que et remouen,,, em van deixar una gateta a la porta de casa xicoteta amb l’escusa que ho la deixaven alli o li pegaven un bac. Nosaltres en el cor en un puny , sentinla maular… en fi!! La vam agafar, netejar i gracies a les xarxes socials ja te una casa on viurer a La Vila. Quan pense en lo cruel que es la raça humana amb els animals domestics de veritat que se me trenca l’anima, el que els fan als galgos, als gossos de lluites… es llavors quan entenc moltes altres coses… El que no respeta els animals, no m’interessa com a persona.

  4. Quina història més bonica la de la gateta a la porta de ta casa, i les xarxes socials; afortunadament encara queda gent amb ànima que protegeix als animalets.

    I és que, quan les tens tanta estima, arribes a plorar la seva mort com si d’un familiar o amic es tractara.

    Gràcies Miquel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s