pla B

Havia decidit que les d’enguany anaven a ser diferents, serien a finals de juny i combinaria estudi amb turisme. Durant els mesos previs havia reservat allotjament, classes i mitjà de transport, però a mesura que passaven els dies, una cadena d’infortunis es van succedir, i finalment, l’impediren dur a terme els seus plans tan anhelats.

Una sèrie de dolències, malalties, i demes danys es van encarnissar en pocs dies en els distints membres de la seva família, trastorns que van fer imprescindible l’assitència de tots ells als serveis sanitaris d’urgència, i l’ajuda i cooperació per part d’ella en cada episodi sanitari.

No podia creure el que estava passant, i va arribar a pensar que tot podia ser producte d’una maledicció. I, conforme passaven els dies i les visites mèdiques augmentaven, diminuien les probabilitats de realitzar aquell anhelat viatje. Estava clar que el viatje eixia definitivament dels seus plans inmediats.

Amparo. Més que mai, el seu nom feia honor a la tasca que estava desenvolupant, que no era sino, servir d’amparament d’aquells que més la necessitaven en eixe moment. Moment que en el que tocava posar en marxa el pla B, si no volia caure en la xarxa de l’autocompassió.

I és que les noves circunstàncies  l’expulsaven del seu propòsit però li mostraven la porta d’entrada a un altre. Començava així a fer  nous plans per a ajustarse a la nova situació.

Els primers plans haurien d’esperar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s