banal i resilent

Reconec que les entrades que publique al bloc podrien calificarse de banals pel poc valor i falta de contingut. Són entrades molt personals. El caràcter específic de gènere amb el qual va nèixer este bloc, ha anat paulatinament desapareixent per a convertir-se en trivial i també introspectiu.

Sóc conscient.

El bloc podría haver-se convertit en un lloc de protesta, de reivindicació però, finalment ha esdevingut en una espècie de refugi, on desconectar de les llargues jornades laborals, de les dures notícies diaries sobre economia; dels múltiples retalls, i poc a poc ha anat evolucionant, conscientment, cap a esta direcció per qüestió de higiene o salud mental, diria jo.

Diariament, estic en contacte en la cara més dura de la crisi, (estem en primera línea) intentant donar resposta als cada vegada més necessitats, amb els cada vegada també escasos recursos; no desconectar, seria una temeritat per la meva part, és per eixe motiu que intente compensar les dures experiències viscudes i empatizades en l’àmbit laboral, amb alló que em satisfà, com és escriure, aprendre idiomes, lleguir, (entre altres coses).

I, escriure estes banalitats són les que m’ajuden a ser resilent, és a dir a restituir-me de les tensions i preocupacions diaries i, aconseguir un benestar emocional òptim per a evitar quedar-me com la plastilina després de presionar-la amb les mans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s