El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, acaba d’anunciar que la malformació del fetus no serà raó per avortar, per tant les dones embarassades, el fetus de les quals tinga malformacions o algun tipo de discapacitat, ja no podran acollir-se a a este supost dins de la Llei de l’Avortament per poder interrompre el seu embaràs.
Aprovar esta reforma de la llei de l’avortament en este sentit, suposaria tornar a una llei de terminis més dura que la que es va aprovar en els anys 80, és a dir, es vol obligar a les dones a portar endavant un embaràs tot i que el seu fetus tinga greus malformacions. El que es preten és retallar drets sexuals i reproductius que han costat molt temps aconseguir i que ja estan consolidats i acceptats per una àmplia majoria d’este país, retrocedint als anys 70.
Hipocresia.
Cal recordar que per la dècada dels 70 les dones que volien interrrompre el seu embaràs havien d’eixir d’Espanya, sobre tot a Londres; existien agències de viatge que venien un paquet complet: xàrter d’anada i tornada, desplaçaments a l’aeroport i allotjament i manutenció a la ciutat de Londres, i intervenció en una clínica. Per a fer estos viatges havien de reunir una quantitat de diners que, sense ser molt elevada, no estava per descomptat a l’abast de la majoria, és per este motiu pel que només les dones de les clases més altas, les més solvents i privilegiades, podien interrompre el seu embarás. Les altres, o siga, la majoria, avortaven en condicions insegures o directament perilloses en la cuina d’alguna altra dona.
Esta era la realitat d’una Espanya hipòcrita, que tancava els ulls davant els centenars de milers d’avortaments que es practicaven dins i fora de les seves fronteres amb desigual sort, per descomptat, per a les riques i per les menys riques.
Cinisme
Cinisme absolut, perqué cal tindre en compte que, les malformacions del fetus poden donar com a resultat final que, el nascut esdevinga en una persona depenent per a tota la vida, i recentment el Govern, al qual pertany el ministre de Justícia, ha tallat les ajudes als dependents desentenet-se de milers i milers de persones depenents sense cap càrrec de consciència, abocant a la inmensa majoria d’afectats a viure un infern en vida per la falta o absència de recursos. (Com a dada a tenir en compte: el preu de plaça en centre per a persones depenents oscil.la entre els 1.200€ i els 1.800€ mensuals).
Sr. Ministre de Justícia, deixe vosté a les dones en pau i que siguen elles les que decideixen, i ocupes de debó a perseguir als que estafen, als que defrauden, als que malversen els fons públics. Eixos són els problemes que ens afecten i eixos són els problemes que vosté i tot el seu equip de Govern han de solucionar, la resta és hipocresia i pur cinisme.
de gènere 