qué de pressa passa el temps quan…

Un està a gust.

Només erem setze, encara que avui no estavem tots. El mestre i quinze persones més.

Per motius de incompatibilitat d’horaris, l’assaig del Cor dels divendres l’hem passat de forma excepcional a les sis d’esta vesprada, una vesprada plujosa i humida de diumenge, l’ùltim de setembre, res a veure amb el de la propera setmana, la de festes, però molt semblant als que vindran després d’elles, de les festes.

Diumenges gelats, foscos, i deshabitats de la tardor i de l’hivern de qualsevol poble menut de les comarques de l’interior, com els del meu poble, com els de Sella, en les que no pareix que passe el temps. No obstant això, el temps passa de pressa si un està a gust, a gust amb sí mateixa, i amb el que fa, per poc que siga.

“Qué de pressa passa el temps quan un està a gust”, una frasse que ha eixit a reullir a punt de finalitzar l’assaig de Cor d’este capvespre de diumenge, un diumenge de tardor.

 

Anuncis

One thought on “qué de pressa passa el temps quan…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s