arrels

Com de costum, el metge jugava la partida en el casino de la plaça del poble. Entre fitxa i fitxa de dominó, les xatos de vi es continuaven amerant les boques dels jugadors. Taules abarrotades d’homes deixant passar la vesprada del diumenge…

Mentres tant, una jove de vint i sis anys jeia al llit de la seua habitació, on ara s’amuntonen els sacs d’ametla arreplegada durant l’ùltim estiu.

El capvespre irrumpia poc a poc, enduent-se  la llum del dia…

Confiada en que tot aniria be, va decidir que aquell nadó naixeria al poble; no era novençana i per eixe motiu no tenia por, però a mesura que passaven les hores, els dolors començaven a ser persistents i l’assistència d’un profesional metge (que no acudia) es feia cada vegada més necessaria. Per un moment, es va arrepentir de romandre al poble per dur al món a aquella criatura.

I la nit va fer acte de presència…

Les contraccions es repetien, i quan el dolor resultava gaire insoportable, son pare, el futur avi del nadó, s’enfilà corrent cap a la plaça en busca del metge que encara s’encontrava en el casino, capficat en la partida de dominó i les rondes de vi.

Era mitja nit quan el metge del poble va eixir del casino i, a empentes i rodolons va arribar al carrer de fora.

Al nº 38 l’esperava una dona desfeta de dolor amb una criatura en el seu sí que volia eixir al món. El part no va ser fàcil i es va allargar més enllà de la mitja nit del diumenge. Però per fí, passada la una i mitja de la matinada del dilluns, i amb el cordó umbilical enrollat al coll, com si d’una soga es tractara, aquella criatura va vindre al món.

Han passat els anys i moltes vegades a aquell nadò, ara ja adult, s’ha preguntat  per què mai ha soportat dur jerseis de coll pujat, o per què li ha estat sempre tant difícil deixar la seva casa, el seu carrer, el seu poble…

Com un arbre que enfonsa les seues arrels en la terra que l’ha vist neixer, és com es sent eixe nadó que avuí cumpleix 46 anys.