temps de caquis

No els havia tastat des de que era molt menuda, el record que tenia d’ells era molt repulsiu. Era sentir parlar dels caquis i el subsconcient em revelava  un sabor sumament dolç i una carn viscosa i blaneta, provocant-me tots dos un oix difícil d’oblidar.

Any rere any i des de fa més de sis, era arribar la tardor i sempre la mateixa matraca: “Prova’ls, t’agradaran. No tenen res a veure amb els caquis d’abans. El tractament que reben ha fet d’ells una nova fruita, de sabor més suau i amb textura més compacta. Segur que t’agraden”.

Moltes paraules, però no hi havia forma. No podia fer-me a la idea, i és que no podia apartar de la meva ment eixe desagradable record de la primera vegada que els vaig provar quan era menuda.

Afortunadament, fa només uns vint dies el tema va canviar, quan de vesprada en casa mirant el plat ple de caquis que, com tots els anys per esta època ens havien portat, mirant-los dic, vaig pensar: I si els prove? Es veuen tan bonics que pot ser m’agraden!!

Així doncs amb reticència, vaig agafar un caqui i un ganivet, li vaig llevar la pell; vaig tallar una rondaxeta fina i, poc a poc i amb recel, me la vaig dur a la boca. El resultat: increíble. Res a veure amb el record que tenia d’antany. Una fruita exquisita que hui per hui és una de les meves preferides.

I és que situacions com esta em duen a la ment el refrany que diu: “a gat escaldat, d’aigua freda fuig”. Refrany que ve a dir que les persones que han sofert un dany, o tenen un mal record, solen estar atentes a evitar-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.

En el meu cas eixe mal record era només aixó, un mal record. M’alegre poder haver superat eixe temor infundat vers els caquis i d’esta forma,  haver re-descobert esta exquisita i suculenta fruita de tardor.

I a tu, t’agraden els caquis? És temps d’ells.

 

6 pensaments sobre “temps de caquis”

  1. M’encanten els caquis! Des de ben menuda 😉
    D’aquells d’abans tan sols recorde que quan menjaves la part de vora la pell estava molt amarg i jo sols menjava el cor…

  2. I el millor de tot, les seues propietats tan beneficioses per a la salut, doncs conté vit. A que manté la pell saludable i la vit. C que ajuda a reforçar el sistema inmunològic. A més a més estes dos vit. són anitoxidants.

    jejejje, cal cuidar-nos, que el pas del temps no dona tregua (ho dic per mi, que tu encara eres jove 😉

  3. A ma casa, ma mare sempre ha sigut una amant dels caquis. Jo li pegava més a la magrana. Però, des de que a la Finca el Serra, vaig treballar en mon pare a plantar caquiquers fa crec que sis anys ens hem aficionat al “persimon” (caqui que es menges com si fora una poma, jo de vegades pell i tot). L’any passat la collita fou important. Enguany han sigut menys kilos, però els caquis eren de major calibre. La pluja i el vent de fa dus setmanes va tirar més d’un camió de carabuena al terra.
    Amb el caqui de tota la vida també podem fer persimons. Els hem d’agafar verds, guardar-los hermeticament en un recipient amb un gotet d’alcohol, i eixe vapor que es crea farà que mauren sense fer-se blanets. El temps pot variar entre 5 i 7 dies. I a menjar. No son tan bons, però bé. alee

  4. Hola apo,
    A mi el que m’agrada és el persimon, el caqui que ha rebut eixe tractament que dius, perque no es tan dolç i blanet com el caqui.
    I pel que dius de les magranes, has provat el suc de magrana? està boníssim:)

  5. A mi m`agraden els de antes eixos q es cullen verds i tens que esperar que siguen madurs,,,,van maduran..color taronja,casi roig i…per mi un plaer i en molta cura de no menjar prop de la pell que si no si que son amarcs,ademes en recorda a la meva infantesa,temps de caquis volia dir que nadal ja era a prop.

  6. Hola Maite,
    Pel que veig també eres una amant dels caquis; jo sóc més del persimon 🙂
    M’alegre que t’hagen evocat records de la teva infantesa. I així és, temps de caquis és temps de tardor, i avís dels Nadals.

    Són fruits de tardor, junt als magranes i els condonys. El que més em sorpren és l’aspecte que tenen els caquiers quan els caquis estan madurs. L’arbre queda nu completament desprenent-se de totes les seues fulles per a concentrar tota la energia en fer madurar el fruit.

    Qué sàvia és la natura.

    Gràcies per comentar 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s