Celebrar un aniversari especial amb els amics de la barraca, convidar-los i passar una vetlada estupenda, es el que ens vam proposar aquella nit calurosa del passat estiu.
I els nostres amics, el que segur es varen proposar amb aquell regal, era donar-nos una fantàstica i inseperada sorpresa i…, ho van aconseguir.
El regal en qüestió consistia en un viatge que finalment vam elegir que fora a l’illa de Mallorca.
A continuació ofereix un recull de les imatge preses tant en la ciutat de Palma com en tres poblets de la zona de la Tramuntana, Deià, Valldemossa i Banyalbufar, poblets penjats entre montanyes de frondosos pinars, rodejats de bancals d’oliveres mil.lenaris, que arriben fins a la mar, i que reben anualment milers i milers de visitants atrets no només per la seva belleza sino sobretot, per la seva excel.lent conservació, manteniment i exquisita neteja.
Ja m’agradaria a mi un poc de cura i sensibilitat per part dels nostres governants per tal de tindre i mantindre el poble de Sella ben net i conservat, requisits indispensables per a atraure visitants i riquea, però hui per hui, i des de fa massa temps, Sella està bruta, descuidada i estropejada.
I jo em pregunte: Quan reaccionarem? Serà aleshores massa tard?
de gènere 
Molt xules les fotos!. Quan u camina per un poble, el fet que l’aspecte siga el d’un lloc nét i ben cuidat, dóna la impressió que hi viuen persones preocupades per cuidar allò que es seu, per mantenir ben bonic el lloc al qual pertanyen,tot i que potser no trobe ningú.
Quan u camina per un poble brut i descuidat, la sensació és d’abandonament, sembla que no hi haja ningú, un poble com si estigués malalt, lleig, o pitjor encara; un poble on la gent “passa de tot”, tot i ser un poble viu i ple de persones amb ganes de viure en ell, que n’estan ben orgulloses i es mereixen tan respecte com els altres. Cal sensibilitat en aquest aspecte per ser un bon governant. No pense que siga demanar la lluna, la veritat, només cal implicació i preocupació pel poble que u representa, requisits que són bàsics, fonamentals, per esdevenir governant en comptes de “manaor”.
Sensibilitat i higiene, pel benestar dels que hi vivim a Sella com per als que ens visiten.
És la diferència entre viure en una casa bruta, desordenada i com una porquera o en una casa neta i aseada.
Només caldria que, al qui corresponga, eixquera del seu despatx i es donara una volteta pels carrers del poble que li dona de menjar.
Passejar pel nostre poble ara per ara no fa massa goig, ja ho vam parlar en estiu al meu bloc. (http://elcabilo.com/joventutrural/2012/08/31/passejar-per-sella/ )
Vos conte una cosa que em va passar el diumenge passat quan en eixir a la plaça a fer-me un cafenet jo baixava per la Costereta del cor i m’ix una familia (prou nombrosa) per l’Estretet de Sant Antoni i de repent el que anava davant diu: “Cuidado con la mina”… jo el mire i veig que ell mirava en terra i veig una panderà de gos… i mentre jo baixava la costera ells anaven dient-se un a altres (i entre rises) “Cuidado con la mina, cuidado con la mina…”
Que vergonya mes gran!
Vaig pegar una ullada general a eixe carrer, a la Costera i al Carrer Jesus i es que el poble està realment brut.
Mina! Àngels, mai havia sentit referir-se d’eixa forma a una “panderà”.
Aleshores, estaria acertat dir: “Este poble és una MINA!!!”